Acceptar les disculpes

El monarca s'ha disculpat, tot i que no queda clar per quina de les coses que ha fet. Si per haver ensopegat, si per haver anat a caçar elefants a Botswana o si per haver ensopegat mentre caçava elefants a Botswana, cosa que ha fet que el populatxo s'assabentés que havia anat a caçar elefants a Botswana. Ha dit que no tornarà a passar. Però el què? Que ensopegui, que se'n vagi a caçar elefants a Botswana, que ensopegui mentre caçava elefants a Botswana, cosa que ha fet que el populatxo s'assabentés que caçava elefants a Botswana? Tant se val, perquè les paraules reials han colpit Mariano Rajoy. Des de Mèxic ha declarat que "el rei és el millor ambaixador d'Espanya" i que "és de justícia reconèixer-ne els mèrits, sobretot durant el cop d'estat".

No conec cap més ambaixador d'Espanya, tot i que considero que un cap d'estat que té la mala educació de dir-li a un altre cap d'estat " ¿Por qué no te callas? ", no és el millor diplomàtic del món. Però és que, a més a més, n'hauríem de parlar, dels mèrits d'aquest funcionari reial, durant el cop d'estat. Qui ens diu que de veritat es va portar com un monarca? Com podem creure'ns-ho, ara? No fa gaire, el setmanari Der Spiegel va publicar unes paraules de l'ambaixador Lothar Lahn. Deia que el rei havia declarat "simpatia pels colpistes".

Hi ha una cosa que em balla pel cap aquests dies, relacionada amb el safari reial. I no té a veure que sigui injust que el rei se'n vagi de safari mentre el populatxo passa penúries, perquè la monarquia, en si, és l'expressió de la injustícia. Té a veure amb el fet que aquest rei, de petit, va tenir la desgràcia de matar accidentalment son germà amb una escopeta. I suposo que si una cosa així m'hagués passat a mi de petita, de gran no voldria veure les escopetes ni en pintura. No puc entendre com és que ell no hi pensa, en això, quan la carrega.