Editorial D’armand Obiols 1932
03/10/2020

Acord de pobles (1932)

2 min
Acord de pobles (1932)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEls intel·lectuals espanyols que a un coneixement més precís de la qüestió catalana, acoblen una més vera simpatia per les nostres coses, s’emmelangeixen clarament sempre que els cal parlar del nostre plet, no en el terreny abstracte, sinó en el terreny de les coses concretes. Lamenten els impulsos centrífugs de Catalunya que, segons ells, han de rompre l’harmonia superior de caràcters i de matisos de la península. Llur bona fe és absoluta i en el congriament de llur melangia no intervé, almenys a consciència, l’ombra de l’esperit hegemònic. Temen les concessions perquè creuen que cada nova concessió, atorgada a contracor, serà una nova finestra oberta per on s’evadirà, ineludiblement, amb un cop d’ala precipitat un bocí del nostre esperit que ells voldrien cooperant en la tasca de construir la gran Espanya que somnien. I els dol, sobretot, ara quan veuen en la República l’instrument idoni per a suscitar l’onada de la vitalitat que faci renéixer la seva Espanya. Obliden que Catalunya, per cooperar amb eficàcia, amb originalitat i amb decència, a un renaixement ibèric, només té un camí: esdevenir cada dia més ella mateixa, renacionalitzar-se. No ha existit mai, sota el cel d’Ibèria, la superior harmonia de pobles al·ludida pels melangiosos del centre [...]. Quan Catalunya, per una desesma històrica, ha deixat la seva actitud de crítica esquerpa, ha esdevingut província mera i simple, eco del centre i no suscitadora [...]. I això, naturalment, per bells somnis que es tinguin, no es pot exigir a un poble -i menys encara, a un poble que tingui com Catalunya un autèntic esperit creador-. La gran síntesi espiritual que, ara, alguns intel·lectuals de terres enllà, somnien, ha estat, també -és, encara, en algun sector- un somni del catalanisme: el somni de l’Espanya Gran. Però per a possibilitar aquest somni cal una prèvia transformació profunda de l’Estat, una reorganització realista de l’Estat, que posi els seus pobles en condicions de renacionalitzar-se [...]. La incomprensió enterca del centre, el féu impossible quan Prat de la Riba, amb paraules magistrals, convertia aquest somni en programa, en salvadora tasca. Aleshores un sector del catalanisme, decebut i las, esdevingué, amb una lògica perfecta, separatista. La República ha obert un nou camí a l’esperança. Que pensin els homes del centre si és convenient, ara, cloure’l o fer-lo intransitable; que pensin en els imperatius de llur liberalisme; que pensin si, a fi de comptes, no és la llibertat de Catalunya la condició indispensable del renaixement ibèric. I que pensin, sobretot, que una actitud d’imperial o d’orb no tindria altra eficàcia que la d’empènyer Catalunya pels camins del desencís i de la crítica acerba, i, més tard potser, però inevitablement, pels camins de l’acció immediata i heroica.

stats