Agustí Benedito

Avui, tot i que sigui diumenge, m'haig d'aixecar abans de les 9 perquè m'he compromès amb la meva filla Laia de 13 anys a fer algunes gestions, sobre les quals no puc donar més detalls perquè estan relacionades amb la festa d'aquells tres senyors que arriben d'Orient dimecres a la nit. És a fora de Barcelona però tornarem cap al migdia, perquè avui anem a dinar a casa l'àvia, la mare de la meva dona Lluïsa. Ho fem dos diumenges al mes i aquest serà el primer de l'any que hi anem, amb els quatre fills que tinc. També hi serà la besàvia, que té 98 anys i està forta com un roure.

Després d'una sobretaula llarga, la meva dona i jo anem cap al camp, que el partit comença a les 6. En principi ha de ser un partit fàcil, contra el Llevant. La temporada funciona molt bé i es decidirà en els dos partits del Madrid. El primer el vam guanyar 5 a 0, però encara queda la tornada. El meu llibre no va contra el Barça. En primer lloc és un llibre d'agraïment a les 214 persones que em van ajudar i als 8.044 socis que em van votar. És una oportunitat de parlar de forma senzilla i reposada sobre la meva experiència com a candidat. Té el títol que té perquè hi explico les implicacions polítiques de les diferents candidatures i algunes converses confidencials. Potser algú s'enfadarà, però m'és igual. Crec que la transparència beneficia el Barça i, com dic a la contraportada, tornaré a presentar-me perquè els somnis no són propietat de ningú.