Cristian Segura
07/08/2012

Agustí Villaronga : "El doblatge sempre va en contra de la pel·lícula"

4 min
Agustí 
Villaronga : "El doblatge sempre va en contra de la pel·lícula"

Dius que vols anar a Cuba per un temps. Per què?

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El primer cop que vaig ser-hi, el 1992, al principi del Periodo Especial, vaig dir que no hi tornaria, perquè era molt dur. Després hi vaig tornar i vaig connectar amb una gent fantàstica. M'agradaria fer-hi una pel·lícula, que si Déu vol serà la pròxima, i quedar-m'hi el temps que faci falta.

Has detectat millores a Cuba?

Pel que fa a béns materials hi ha hagut una clara millora des del Periodo Especial, però parlar de Cuba, sobretot de la política cubana, és molt difícil. És un país especial, amb molts problemes i moltes virtuts.

O sigui, que no es tracta d'un canvi d'aires després de l'allau Pa negre ...

Sempre he viatjat. Amb Pa negre jo només puc estar agraït. També és veritat que no m'agradaria quedar-me com l'adaptador de novel·les catalanes, perquè ho vaig fer amb El mar , Pa negre i ara em proposaven Incerta glòria . M'agrada fer altres coses.

Gràcies a l'èxit de Pa negre et costa menys tirar endavant els teus projectes?

Ha canviat per a positiu, però en el pitjor moment del món. Em fan més cas les productores però en un moment econòmic difícil. Com si t'arribés la nòvia quan ets impotent!

Creus que part de l'èxit té a veure amb una mena de reivindicació d'orgull català?

L'èxit de Pa negre no és un èxit només per la pel·lícula. La pel·lícula es va convertir com en un emblema d'una identitat molt catalana, de la sensibilitat catalana que coneixia tan bé Emili Teixidor. En un moment en què el cinema català ve de no tenir sort. Ha donat alegria. I també la pel·lícula ha rebut el suport d'uns premis Goya que tenien a veure amb una trajectòria.

M'agrada el nen protagonista de Pa negre perquè simbolitza part del vincle de Catalunya amb el franquisme.

Hi ha gent que va fer resistència, però una part de Catalunya va obrir les portes al franquisme. No ho vull jutjar. Les imposicions de la misèria també fan que la gent renunciï als seus ideals, perquè no et queda altre remei. El fet que el nen es vengui a l'altre bàndol per un benestar és molt indicatiu. A la guerra hi ha motius econòmics i, per descomptat, de subsistència. El meu pare es va quedar orfe de pare i mare amb 8 anys. El van enviar a treballar per fer de missatger amb una modista. El meu pare, amb 13 anys, sense cultura, es matricula en la guerra, i s'allista amb els nacionals. La falta de cultura fa que la gent es decanti cap a un costat sense raonar-ho. El meu pare no va fer-ho per ideologia, ho va fer per necessitat.

Tras el cristal , Pa negre , El mar tenen en comú que hi apareixen joves turmentats. Hi ha alguna cosa personal darrere d'això?

Les meves pel·lícules toquen molt el pas de l'adolescent a l'adult en situacions conflictives. Alguna cosa deu haver-hi, però mai m'he psicoanalitzat, ni he anat al psicòleg ni al psiquiatre. Recordo una infància preciosa. Potser no tenia gaires amics perquè era molt sensible. Però no vaig patir res d'especial, ni tan sols en aquell moment d'educació molt restrictiva. De nen jo era molt religiós, em vaig plantejar ser capellà. Vaig anar 13 anys als jesuïtes i crec que el fet de no aprendre les coses tan obertament és bo. Les dificultats ajuden a entendre millor les coses.

T'agrada que et doblin les pel·lícules?

Estic totalment a favor de la versió original. El 50% del treball de l'actor és la seva veu.

Tenint en compte que cada vegada la gent veu més el cinema a casa, ¿creus que seria bona idea fer que a les sales de cinema es projectessin els films en versió original?

Seria millor, i tindríem les orelles més obertes a altres llengües. El doblatge sempre va en contra de la pel·lícula. Però el món està fet de persones complexes... Hi ha gent que no pot llegir els subtítols. També hi deu haver molta gent que depèn del doblatge. Cal fer alguna cosa per fer el cine de sala més atractiu. Per exemple, he rodat una sèrie de ficció de dos capítols de televisió sobre la visita d'Eva Perón a Espanya el 1956, basada en els llibres de la comunista Juana Doña. Doncs TV3 ha volgut doblar les veus d'Eva Perón, Franco i Carmen Polo al català. El doblatge de vegades és estrany.

¿Per al projecte a l'Amèrica Llatina has de passar per Madrid per tenir una bona producció o es pot fer des de Catalunya?

Probablement tindré més ajudes a Madrid, perquè aquí sovint és més fàcil rebre finançament si l'obra està vinculada al català i al fet català, i la meva nova pel·lícula seria a Cuba i la vull fer en castellà.

Et preocupa que diguin que ets condescendent amb el règim cubà?

M'és igual. Cadascú és lliure de pensar el que vulgui. Jo el que vull és no faltar a la veritat i ser molt respectuós amb el poble cubà.

stats