Ai, circ del nostre cor!
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDesprés de la revifalla esnob que l’espectacle del circ ha aconseguit d’uns anys ençà, l’exposició dels pintors i dibuixants d’escenes de circ que s’obrí i es tancà ara mateix a les Galeries Syra és el seu millor coronament; un epíleg escaient, que honora l’esperit modern de Barcelona i que vesteix força dintre el cercle massa reduït de l’esnobisme barceloní. En parlar d’epíleg, però, no ho faig pas amb esperit inapel·lablement elegíac, sinó referint el mot a un final d’etapa. Es possible que els actuals entusiastes del circ persisteixin encara durant un temps en aquesta campanya revifadora. De totes maneres, el circ, amb tots els seus encisos, sembla condemnat a mort, [...] A causa de les enormes despeses que ocasiona i per raó de la seva naturalesa essencialment hípica, el circ es troba en la disjuntiva d’anar-se desvirtuant, deixant-hi preponderar l’intrusisme de les variétés o bé conservar-se pur i monòton dintre el cavallisme, l’aerobatisme i el pallassisme. [...] La gent, jove i adulta que ara menen la campanya de revifament. de l’espectacle en qüestió obren, al nostre entendre, a l’impuls de dos mòbils precaris: per l’acció del misticisme evocador del nostre passat, sobretot del nostre passat més enciser: els bells records d’infantesa, i entre aquests records cap de tan complexament emotiu com el de l’espectacle del circ; o bé pel mòbil més esnob, encara que d’esperit semblant, de refer poèticament o, millor dit, romànticament i amb empenta col·lectiva, l’espectacle del circ en virtut de la mateixa mística anacronista aplicada més amunt a l’individu, la mateixa necessitat sentimentalment retrospectiva que senten les col·lectivitats més civilitzades de reviure, encara que sigui passatgerament i a força de valors entesos de fair play, una moda que acaba de passar pel purgatori del demodament i que per tant ja es troba al vestíbul olímpic de la Història. [...] No ens poséssim transcendentals ara a propòsit del circ, si bé tots els temes són matèria transcendental. Seria tan inoportú parlar transcendentalment contra el circ en les planes d’un periòdic del to de Mirador com ho seria de parlar-ne transcendentalment en favor. I no obstant els panegiristes del circ es decanten cap aquest cantó imponent. Llur romanticisme morbós els il·lusiona, i llur il·lusionisme no pot ésser pal·liat ni per l’èxit de la susdita exposició de pintures i dibuixos del circ, ni per les altres obres d’art plàstic del mateix gènere que ens donaren Daumier, Degas, Toulouse-Lautrec, Laura Krtight i altres grans pintors estrangers. Les obres cirquistes de cada un d’aquests artistes de casa nostra i de fora no són pas superiors a les llurs que no es refereixen al circ. [...]
