Joan-josep Tharrats 1988
14/09/2019

Aigua, terra, foc i aire de Cadaqués

2 min
Aigua, terra, foc i aire de Cadaqués

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsQuè ens resta del Cadaqués eufòric i exultant dels anys cinquanta o seixanta? On són les alegrances o ficcions d’antany? […] Ens hem de deixar guanyar, ara, per la nostàlgia? [...] El nostre esdevenir ha anat seguint cotes inoblidables. Hem estat contemporanis de Salvador Dalí, el més excepcional dels personatges, i hem pogut parlar amb ell moltes vegades. [...] I quan diem Dalí, hauríem pogut dir, igualment, René Magritte, Marx Ernst, Hans Arp, Sam Francis, Richard Hamilton, David Hockney o Van Look. [...] També podem especular amb pensadors i poetes: Eugeni d’Ors, Carles Riba, J.V. Foíx, Clementina Arderiu o Rosa Leveroni. Hi ha hagut temporades d’arquitectes i bones recol·leccions de fotògrafs. Vora del mar, al migdia hauríeu pogut jugar als escacs, al Melitón, amb Marcel Duchamp, Man Ray o John Cage i -abans de la sesta- prendre el cafè amb Josep Pla o Carles Fages de Climent. A Portlligat s’ha arribat, fins i tot, a col·leccionar monarques: des d’Humberto II d’ltàlia fins els nostres reis Joan Carles i Sofia de Grècia. [...] En una terrassa -davant les aigües calmades del crepuscle- us podeu topar amb la bella Samantha Eggar; veure-us enlluernats pels ulls perforadors de Melina Mercouri, que us reclamarà una estela grega del museu arqueològic, i xerrar amb Raf Vallone, Kirk Douglas o James Mason, segons les possibilitats del vostre vehicle lingüístic. A la nit -junt a l’encegament daurat de l’altar barroc de l’església- podreu escoltar, encara, les veus i els instruments de Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé, Alícia de Larrocha, Jean-Pierre Rampal […] El mar és de mil blavors, d’una paleta que va del turquesa al to morat de les ametistes, fins a trobar o quasi entonar amb el negre. [...] Un altre quadre de la nostra gran mare vivificadora: ens trobem incomunicats totalment del món, a causa d’un espectacular incendi fins ara mai vist. A pocs metres de nosaltres la muntanya del Pení s’ha convertit en improvisat i autèntic escenari d’una representació de La Walkíria o del Capvespre dels Déus. [...] Però la naturalesa és sàvia, i per fer el seu curs, necessita a vegades cataclismes com aquests. Xiprers, pins i oliveres s’arrelen tan vigorosament en el sòl esquistós de la muntanya del Pení, que ni les glaçades ni el foc han pogut, ara com ara, amb ells. L’espectacular incendi, amb tot el seu patetisme, sols ha consumit matolls i arbuixells, o socarrat les plantacions més robustes. Després de la devastació floral, el paisatge agrest ha modificat la seva imatge. Els plans, precipitadament inclinats, ressaltats en negres, agafen finalment la qualitat i entonació d’un aiguafort. I l’esbardissament fortuït ha descobert tota una arquitectura rústica que els anys havien colgat. Aquesta vegada, el foc i el vent tenien pressa per anar a abeurar-se al mar. I així pot ser Cadaqués. Pels segles dels segles...

stats