Així no es pot quedar eliminat. Mai

Els barcelonistes es lleven aquest matí pensant què ha passat. Si la derrota a Liverpool i l’eliminació de la Champions linda y deseada van ser de debò o un malson. Són ben reals, per desgràcia d’un equip que s’havia de menjar el món i que ha acabat amb la cua entre cames. Un cop més, Europa ha sigut una barrera infranquejable. Però el pitjor de tot és la sensació que no era culpa del rival, sinó culpa del mateix Barça.

Molts culers se sentiran decebuts després d’una temporada de gestió del vestidor i de sacrificar l’estil característic del club per posar tots els ous al cistell de la Champions. Una temporada en què s’ha dit per activa i per passiva que el que va passar a Roma era una lliçó apresa i que no es podia tornar a repetir. No només s’ha repetit, és que s’ha empitjorat. Perquè almenys a Roma hi havia l’atenuant del cansament físic. A Liverpool, els onze havien descansat el cap de setmana, mentre que els red ho havien donat tot per guanyar un partit clau a la Premier.

No se salva res. Res. Com a molt, un Ter Stegen que, malgrat els quatre gols en contra, mai va deixar de creure-hi. L’equip només va reaccionar de debò amb el 4-0. Però ni així va ser capaç de xutar a porteria. El Barça ni es va presentar a Anfield. No va ser capaç de reaccionar als gols en contra i es va deixar remuntar -sí, es va deixar remuntar- contra un rival al qual, per postres, li faltaven tres jugadors de referència: Salah, Firmino i Keita.

Toca demanar explicacions. ¿Com és que Valverde repeteix l’onze de l’anada quan el Barça, al Camp Nou, va veure’s superat fins que no va fer el canvi per situar Semedo de lateral i Sergi Roberto al mig? ¿Com és que se segueix confiant en Coutinho? ¿Com és que només es fan canvis quan tot està perdut? Per què s’aposta per jugadors que només corren i no pels que conserven la pilota?

El Barça va q uedar eliminat perquè no va competir a la tornada. I un equip professional no pot quedar eliminat per aquest motiu. Mai de la vida.