Així sua la samarreta Mònica Oltra

Hi ha un món que se'n va i un que ve. El que se'n va, conscient que se li acaba el control dels poders, és més agressiu que mai, i també més ridícul. No està preparat per frenar el sentit de l'humor de les xarxes socials ni les noves maneres de plantar cara amb alegria. Massa anys concentrats en uns mètodes ja obsolets, massa impunitats, nul·la flexibilitat, desconnexió de la societat, impossibilitat d'entendre que quan perds el crèdit comença el compte enrere definitiu. El nou món té pressa. Al País Valencià Mònica Oltra simbolitza una nova manera de ser incòmoda. Si algú posa el seu nom a YouTube i veu els seus enfrontaments amb el PP en els casos més flagrants que són als tribunals, entendrà com pot arribar a fer suar els poders una persona decidida, valenta, amb sentit de l'humor. Ahir li havien prohibit portar samarretes reivindicatives (una altra vegada ja s'ho va saltar amb un codi QR) i en va dur una de la marca Mango. L'enginy supera un últim intent, patètic, de desviar l'atenció del cas Emarsa, un saqueig que segons molts valencians supera en desvergonyiment altres escàndols més mediàtics. Que una diputada de Compromís porti eslògans a les Corts no és cap manca de respecte. El respecte per les Corts es demostra amb els actes, i qui sua la samarreta per denunciar la corrupció no només mereix simpatia. Mereix sortir-se'n.