06/01/2012

Al final només quedaran els Reis de veritat

1 min

Algú temia que el consumisme desenfrenat acabaria amb el desig i l'espera, que havien estat la clau i el secret de fer la carta als Reis quan les bicicletes t'arribaven només el 6 de gener de l'any que et tocava. Fa deu anys, i en fa cinc, molta gent va començar a dubtar dels Reis, o a embafar-se'n, o a discutir-ne la utilitat. Els pares planyíem estar desbordats de capses, reclamàvem als patges de casa els avis o de casa els oncles moderació per no morir esclafats. Els pedagogs denunciaven la manera compulsiva dels nens de retallar catàlegs de joguines per estalviar-se la feina d'escriure la carta. Teníem de tot, no hi havia manera de recordar què ens feia falta perquè si una cosa et venia de gust el 6 de febrer, la tenies el 6 de febrer, esperar onze mesos era de covards. I l'endemà de Reis ens posàvem vermells colgant els contenidors i el seu voltant de tot el que calia llençar de l'any passat (nou de trinca encara) per fer lloc als regals acabats de desembolicar. Aquells Reis de l'opulència, els que passaven tots els dies de l'any, han acabat sent de mentida, i aniran marxant. Els únics Reis de veritat són flor d'un dia i perduren perquè ens els creiem, no tenen competència i són útils. Els Reis de veritat no te'ls imposa ningú, només reclamen fe en el ritual: que demanis, desitgis, esperis, facis bondat, passis nervis, els rebis com cal, diguis gràcies i tal dia farà un any.

stats