Publicitat
Publicitat

L’eròtica de la dominació

La falta d’educació afectivo-sexual ha permès que el discurs patriarcal s’hagi estès com a model referencial

Diumenge passat es publicava a l’ARA un article sobre l’ús de les “drogues” per cometre violacions. Segons dades de l’Hospital Clínic, se sospita que el 29% de les víctimes van patir submissió química, i s’assenyalava que la principal substància que es relacionava amb els fets era l’alcohol (64%).

Últimament s’estan visibilitzant les diverses formes que adopta la violència sexual i els nombrosos contextos en què apareix. Tot i les diferències, cal que s’analitzi de manera global, com a manifestació d’una violència masclista estructural. Aquesta violència s’adapta a diferents entorns, i la major part de les agressions sexuals (el 80%) es produeixen en els espais segurs o per part de persones de confiança.

Durant massa temps la violació ha respirat en l’esfera del silenci i l’oblit, construïda sobre un terreny fèrtil replet de mites i pseudorealitats. Aquest element, juntament amb la cosificació de les dones, ha acabat fonamentant la normalització de situacions en què els homes es poden sentir legitimats a disposar dels cossos de les dones; per exemple, quan elles es troben en situacions de vulnerabilitat, com pot ser estar sota l’efecte de les drogues o l’alcohol, estar adormides o tenir alguna discapacitat.

Una multitud de campanyes han adoptat l’eslògan del “No és no” per combatre la fal·làcia patriarcal que quan una dona diu 'no' en el fons vol dir 'sí'

I és que les violacions són l’expressió sexualitzada del poder; per tant, no estem parlant de sexe sinó de poder. Un poder relacional que permet aconseguir aquell objecte que desitjo i al qual d’una altra manera no podria accedir per gaudir-ne. De fet, els agressors troben en les excuses masclistes un gran oasi per redimir-se. Idees com la provocació de les dones o la insistència com a eina de seducció són estratègies masclistes que resignifiquen les situacions de violència sexual com a “relacions sexuals”. Mostra d’això és el treball de desconstrucció que s’ha fet sobre el mite del desig secret de les dones segons el qual quan una dona diu no en el fons vol dir . Una multitud de campanyes han adoptat l’eslògan del “No és no” per combatre aquesta fal·làcia patriarcal.

Aquestes campanyes, però, queden curtes perquè deixen fora una de les idees més perverses: que l’absència de resposta en les relacions sexuals (perquè s’està sota els efectes de l’alcohol o les drogues o sota pressions) s’interpreta com a acceptació o conformitat. El model social hegemònic masclista ha anat legitimant aquestes pseudotrobades sexuals i és la dona que pateix l’agressió sexual la que ha de demostrar els fets i objectivar la seva negativa i la que, en paral·lel, és jutjada per la seva actitud.

Davant aquesta maquiavèl·lica realitat, es va impulsar un pla en algunes universitats californianes en què la política preventiva de la violència sexual es fonamentava en el consentiment informat, adoptant l’eslògan del “Sí és sí”. Les sessions formatives deixaven clares les normes del joc: cal un consentiment clar de les dues parts, en qualsevol moment es pot aturar la relació sexual i el fet d’haver tingut sexe amb anterioritat o de ser parella no és, en si mateix, un indicador de consentiment. Amb tot, es buscava donar resposta a una greu problemàtica, i és que una de cada cinc noies universitàries havia patit una agressió sexual (tan sols es va denunciar en un 12% dels casos). A Catalunya un estudi del Grup Antígona (UAB) concloïa també que el 21% de les estudiants havien patit situacions d’assetjament sexual a la universitat. En paral·lel, l’OMS posava de manifest el problema de la iniciació sexual forçada. En els seus estudis visibilitzaven que una gran part de noies van definir la seva primera relació sexual com a no desitjada.

Com es desprèn del recent estudi del projecte Agendes Sexuals, la falta d’educació afectivosexual ha permès que el discurs patriarcal s’hagi estès com a model referencial. Aquest discurs ha tenyit d’estereotips sexistes no només la indústria de la pornografia sinó també els models de reproducció social (enginyeria cinematogràfica, models publicitaris o referents mediàtics), en què el menyspreu i el tracte degradant cap a les dones en el terreny sexual ha estat banalitzat.

El 30% dels homes entrevistats revelen que forçarien una noia si sabessin que aquells fets no tenen conseqüències penals: ho defineixen com una situació excitant

Alguna cosa està fallant: diversos estudis conclouen que s’han normalitzat les relacions forçades i que la dominació masculina esdevé atractiva per als joves. Un 50% dels entrevistats enganyarien, pressionarien o animarien la noia a seguir bevent per així poder tenir-hi sexe tot i no tenir el seu consentiment. Però més preocupant és encara que el 30% dels homes entrevistats revelen que forçarien una noia si sabessin que aquells fets no tenen conseqüències penals: ho defineixen com una situació excitant.

Naturalització de la violència sexual, manca de reconeixement dels drets sexuals de les dones, el pes legal com a inhibidor... L’evidència de l’eròtica de la dominació, doncs, tensiona la nostra societat perquè ens fa de mirall sobre els models que existeixen i que estan reproduint els joves.

La profunda ferida social de la violència sexual requereix urgentment canvis profunds i simultanis en els diferents àmbits educatius, socials, econòmics i polítics, perquè ja són massa les dones que han hagut de sobreviure als atacs a la seva dignitat.

Riure, malgrat tot

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT