Alcover i Fabra en el problema de les Normes

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsLa història de les Normes ortogràfiques -vull dir de llur elaboració, promulgació i difusió-és un dels episodis més curiosos de la vida cultural catalana moderna. Les accions i les reaccions que aquesta història -si s’arribava a escriure- hauria de contar tenen una certa semblança amb les vicissituds de la Reforma i la Contrareforma. Hi ha uns reformadors (els “normistes”) que volen introduir modalitats noves que consideren necessàries per a posar fi a un estat de desordre; i hi ha uns contrareformadors (els “antinormistes”) que, en nom d’uns principis suposats tradicionals i comparables a dogmes, s’oposen a l’actitud reformadora. [...] Em sembla útil aportar alguna documentació sobre la “prehistòria” d’aquella gran reforma, i especialment sobre la part que tingueren les dues figures principals de la lingüística catalana d’aquell temps: Pompeu Fabra i Mn. Alcover. [...] No sé quan, exactament, es feren coneixents, però Fabra ja figura, amb el núm. 309, com a col·laborador, en la llista parcial apareguda en el Bolletí del Diccionari del març de 1902. [...] Si no es conegueren personalment fins més tard -com crec-, en fou causa el fet de no residir Fabra a Barcelona, sinó a Bilbao, on era professor de Química a l’Escola d’Enginyers. [...] La correspondència de Fabra amb Alcover pot contribuir a refer la història -la prehistòria, com abans he dit- de les Normes. Hi ha una carta de Fabra, del 24 d’abril de 1903, en què contesta a consultes i dificultats d’Alcover i dóna una sèrie de raons en defensa de la supressió de la y grega. [...] El 24 de gener de 1913 és la data en què apareixen les Normes, firmades per dinou membres de l’Institut. Les discussions havien arribat a donar un fruit positiu, encara que alguns dels firmants (entre ells els mateixos Fabra i Alcover) mantenien reserves serioses sobre punts concrets de la reforma que havien votat. [...] Les petites divergències ortogràfiques i altres de més fondes en matèria gramatical, lexicogràfica i administrativa, arribaren a trencar sorollosament aquella cordialitat i harmonia que havien unit l’apòstol de la nostra llengua amb el mestre de la nostra gramàtica moderna. Com a conseqüència de la ruptura violenta amb l’Institut, Alcover es considerà deslligat del compromís d’observar les Normes i adoptà modificacions que feien de la seva ortografia un sistema híbrid i d’ús purament individual. A més, essent temperamentalment agressiu i mancat de contenció, portà a extrems exagerats les seves diatribes, [...] Com a prova, però, de la bondat de cor de tots dos i sobretot de la generositat de Fabra (que era l’ofès públicament), tenim el fet de llur reconciliació en l’any 1926, quan les Normes ja havien assolit l’acceptació universal i definitiva.