Alerta al sector de la moda: o reinventar-se o estancar-se

El sector tèxtil necessita una reinvenció que passi per la sortida a l’exterior i la digitalització

Els grossos marquen el ritme de les rebaixes / ISMAEL VELÁZQUEZ

Aquest diumenge s’ha donat el tret de sortida oficial a les rebaixes d’estiu. Els comerciants confien que aquesta campanya els ajudi a revifar unes vendes que s’estan estancant per diversos motius. D’una banda, la climatologia no acompanya. La calor s’allarga fins que el fred es presenta de cop, i l’estiu meteorològic ha arribat just a pocs dies de l’inici de l’època de descomptes. A més, el consum de moda s’estanca, els joves prefereixen gastar en tecnologia que en tèxtil. A això també s’hi ha d’afegir que les grans cadenes responen a aquest fenomen amb descomptes permanents, cosa que enfonsa el marge dels petits venedors.

L ’any 2017 el sector del comerç tèxtil va facturar 18.097 milions d’euros, només un 0,47% més que l’any anterior, l’increment més baix des de l’inici de la recuperació econòmica, segons dades d’Acotex, la patronal de la indústria. I la tendència no millora, perquè el consum intern en moda ha continuat caient al maig, per cinquè mes consecutiu, en concret, un -6,2%, segons les dades de la patronal.


La indústria també ha de fer front a la tendència del fast fashion que han imposat empreses com Inditex i que consisteix en l’arribada constant de noves col·leccions a les botigues per fomentar la recurrència dels consumidors. Inditex aconsegueix això gràcies a la innovació en les operacions i en la logística. Té fàbriques en països llunyans, sobretot a l’Àsia, i amb costos laborals reduïts, que produeixen els bàsics de temporada i, en canvi, les fàbriques d’Espanya, com la planta de Saragossa, les té produint a baixa intensitat per si han d’assumir puntes de producció que ajudin a fer casar l’oferta amb la demanda. Per exemple, si apareix una actriu en una gala amb un vestit determinat, la companyia és capaç de treure en pocs dies un model molt similar i distribuir-lo a totes les botigues del món.

Les petites i mitjanes empreses catalanes difícilment podran competir amb aquest model dels descomptes permanents i del fast fashion, per tant, cal que competeixin aportant valor afegit a través de la innovació i la diferenciació. El sector necessita una reinvenció que passi per la internacionalització i la digitalització.

Així, part d’aquesta reinvenció pot venir del comerç en línia. Les vendes de moda a la xarxa viuen un bon moment i ja representen un 5% de les compres online que es fan a Espanya. A més d’internet, l’altra renovació ha de passar per les exportacions. Des de l’inici de la crisi, el negoci de la moda ha perdut més de 4.000 milions d’euros de valor a Espanya, però ha passat dels 12.000 milions als 24.000 milions en exportacions. Ara bé, per exportar cal tenir la mida adequada, tot i que no és l’únic requisit. L’economista Rafael Myro va presentar la setmana passada un informe a la Cambra de Comerç segons el qual ha detectat una reserva d’un 12% d’empreses amb capacitat exportadora que encara no venen a fora. Cal tenir present que les empreses que exporten, segons aquest economista, paguen salaris un 8% més alts de mitjana i tenen una productivitat un 18% més alta.

Etiquetes

Més continguts de