Àlex Crivillé

quan hi ha el gran premi a casa tot és més intens. Em llevaré a les 7, i ja aniré a esmorzar al circuit mateix. O bé a l'estand de Repsol o bé al càtering de la televisió. A partir de les 8.30 mirarem el guió amb el director. Ens coordinem amb l'Ernest Riveras, que és qui marca la pauta i guia. Ara que no hi ha publicitat, es nota en la transmissió, ja que hem de parlar molt més sense descans. Tenim dues ubicacions, una en un autobús descapotable, on hi ha muntat el set, i des d'on fem algunes connexions. Ens maquillaran, ens posaran ben guapos, i farem la primera. Serà un no parar. Arriben les curses, que són l'hora de la veritat. Després de dies d'entrenaments i proves és quan hi ha emoció. Comencem amb la cursa imprevisible, la de 125. Després la de 250, on ja vas veient qui despunta, i després la prova reina, GP. És la que més m'agrada tot i que hi ha menys sorpreses. La velocitat és de vertigen. Quan s'acabi farem un pica-pica, i tinc el temps just de descansar perquè a les 17.30 arriben els convidats per gravar MotoGP Club , que s'emetrà a la nit. Hi arribo ja amb les piles baixes. Tornaré a casa esperant que ja no hi hagi embús sortint de Montmeló. Arribaré a Taradell, i escriuré al blog de MotoGP.com i segur que hauré d'atendre telefònicament algun mitjà. Llavors baixaré a Barcelona perquè l'Ángel Nieto munta un gran sopar per als de la tele quan hi ha el Gran Premi de casa, que sempre és especial.