Algú pagarà amb una targeta sense fons?
Ha sortit a tot arreu la dona a punt de ser desnonada que ha entrat en un supermercat Dia (assessorada per un advocat de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca) a agafar menjar. En diuen acció . Agafar menjar al Dia és una acció, però estirar un bolso per poder menjar o per pagar-te la droga és furtar.
Abans que res, deixin-me dir que considero que si rescatem bancs (i, per tant, canviem les normes que vam acordar) també hem de poder canviar les normes hipotecàries que vam acordar en una altra època. ¿Vaig llegir la lletra petita del meu contracte hipotecari? Sí. Em va semblar abusiva? Sí, però vaig firmar perquè no hi havia altre remei. És com quan als restaurants et cobraven el cobert i no te'n podies escapar. Però dit això, diré també que entrar a robar al Dia em sembla pamfletari, demagògic i supercool . És fàcil, a més a més, perquè no hi ha segurata. Ells (els activistes ) comparen el que han fet amb el No Vull Pagar, però crec que hi ha algunes diferències entre una cosa i l'altra (sense disculpar-ne una ni condemnar l'altra). Els que no volen pagar a l'autopista denuncien una situació que els sembla injusta davant de qui els sembla que la comet: la concessionària. D'altra banda, si era una acció , per què van donar una targeta sense fons? Per què van enganyar la caixera, en lloc de dir-li que no pagarien? El Dia no en té la culpa, de la hipoteca de la senyora, per molt que l'advocat parlés a TV3 "dels poderosos que ens roben" en conjunt. Posats a ser "coherents", el que seria lògic és assaltar el banc que l'hi va concedir.
L'advocat de la dona deu tenir una feina per la qual, algunes vegades, li deuen pagar. Però troba bé assaltar el Dia, de manera que, aviat, potser la caixera serà despatxada i també serà una afectada per la hipoteca. I aleshores haurà d'anar a casa d'ell a buidar-li la nevera. Fins aquí l'article impopular.
