Algú sap on són els de la cella?

L'altre dia vaig seguir amb gran interès un dels actes de campanya que més m'agraden: la cultura amb... (i aquí posi el nom del candidat que li plagui, que en el cas que ens ocupa és Rubalcaba). Ja sap què vull dir, és la reunió aquella en què un grup d'"intel·lectuals" donen suport a un cap de llista a canvi d'una bonica amistat. Sí, perquè ja se sap que aquestes coses mai de la vida es fan a canvi de res.

El millor de tot és que la notícia no van ser els que van assistir-hi, sinó els que no ho van fer. Se'n recorda de tots aquells de la cella? Exaaaacte, aquells tan compromesos que van ajudar-nos tant quan allò de l'Estatut. Se'n recorda? Síííí, quan Mariano Rajoy era a la Diagonal recollint signatures en contra... Cooooorrecte, poc abans que el PP presentés el recurs al Constitucional, que va ser poc després que el PSOE passés el ribot pel carpaccio en què l'havien deixat les esmenes aprovades al Parlament. Bé, doncs dels de la cella, ni un. Zero. Van brillar per la seva absència més absoluta Víctor i Ana, Juanitu, Caco, Juan, Cayetana, Miguel el Roquero, l'altre Miquel, aquell que és una miqueta ambigu... Bé, i la resta també van brillar. Sort que va compensar-ho la presència d'Agustín Díaz Yanes, que afirma que és director de cinema. Aquest figura va perpetrar la frase: "Doncs jo a Rubalcaba el trobo molt sexi. I no sóc l'únic. Moltes actrius jovenetes em pregunten: «Però tu coneixes l'Alfredo?»" In-su-pe-ra-ble!!!

I on eren, doncs, els de la cella, si no eren amb Rubalcaba, es pregunten molts ciutadans? ¿Potser a casa amagadets perquè ells (i elles) mai aposten a cavall perdedor, sobretot després de llegir l'enquesta del CIS en què al final Rubalcaba surt diputat, sí, però pels pèls? Doncs no, malpensats. El que va passar és que no sabien que es feia l'acte. Ja ho va dir en Víctor preguntat un dia per la seva reiterada absència en el suport a l'Estatut: "És que ningú va avisar-nos [sic]".