L’Alguer i el ‘Cant de la Sibil·la’
La tria de J. M. Casasús[...]
El Cant de la Sibil·la, que a l’Alguer ha sempre conservat la denominació més antiga de Senyal del Judici, és una paraliturgia que per sèculs havia caracteritzat el Nadal en tota l’àrea de Mediterrània a influència cultural catalana. Era essencialment un cant medieval que, acompanyat d’una escenografia fascinosa (la figura profètica de la sibil·la, l’espasa de la justícia divina i el bastó del seu poder), amb una melodia gregoriana i un text apocalíptic, anunciava i recordava solemnement els significats més profunds del misteri de l’encarnació: el salvador fill de Déu, que tota la humanitat esperava, ara se fa home per compartir la nostra fragilitat, però tornarà rei victoriós i jutge imparcial de bons i mals. Una idea i un missatge fins i tot ben presents, alhora com avui, en la missa de la vigília de Nadal i, doncs, perfectament en línia amb ensenyament, pastoral i catequesis de la iglésia. [...] El títol, l’escenografia i el substrat cultural pagà del Cant de la Sibil·la han condicionat negativament la mentalitat reformista subsegüent al Concili de Trent (1545-1563), i han portat els bisbes a considerar profà aquell cant i, conseqüentment, a decidir a eliminar-lo i prohibir-lo, cosa que han fet i realitzat amb una força i una determinació tals que en pocs decennis el cant és pràcticament descomparit de l’horitzó cultural, litúrgic i de la tradició popular de les terres de llengua catalana, amb dues excepcions: Mallorca i l’Alguer. [...] Famosa i d’una certa manera clamorosa, per la importància i el valor simbòlic de l’iglésia, la represa, al 1984, de l’execució del Cant de la Sibil·la a Santa Maria del Mar de Barcelona i, al Nadal del 2011, a la catedral de la Seu d’Urgell. [...] Els estudiosos no han dedicat massa atenció a la supervivència del Cant de la Sibil·la a l’Alguer. Solament en els últims 100 anys alguns estudiosos, catalans o sards, n’han examinat de la versió algueresa els aspectes sobretot lingüístics, comparant-la amb els textos catalans. Però ningú ha examinat o analitzat el cas alguerès del punt de vista històric, indagant per exemple, perquè a l’Alguer a diferència de les altres terres catalans, el Senyal del Judici s’era continuat a cantar i perquè la tradició s’era conservada viva i sense alguna interrupció. [...] Crec que no podem fer a manco de remarcar que seria simplificar la història pensar que la Sibil·la s’és salvada a Mallorca i a l’Alguer perquè a les perifèries no sempre les lleis arriben amb la força suficient. La realitat és altra, i és que sovint les perifèries tenen més ulls i més cor per llegir les dinàmiques de la història i, a l’hora d’aplicar les lleis, tenen més sensibilitat per respectar la tradició popular, que és filla primogènita de la saviesa popular. [...]
