Roger Cohen
13/01/2012

Amèrica a l'exterior

4 min

The New York TimesAquest mes deixa el càrrec el que potser ha estat el conseller delegat de més èxit de l'última dècada als EUA. Samuel Palmisano, d'IBM, ha liderat una transformació notable d'aquest gegant de la tecnologia, que ha sortit del negoci dels ordinadors personals i ha passat al software i els serveis per impulsar la construcció d'"un planeta més intel·ligent".

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

En una entrevista fascinant amb el meu col·lega Steve Lohr, Palmisano va dir que la primera de les quatre preguntes fonamentals que orientaven el seu lideratge de l'empresa era: "Per què algú es voldria gastar els diners en allò que ofereixes? És a dir, què et fa únic?" Palmisano va fer d'IBM una empresa única, i els beneficis van arribar. Les accions van pujar ràpidament. Warren Buffett, que té bon olfacte, ha apostat recentment per adquirir més del 5% d'IBM. IBM també ha estat reinventada, perquè ha passat de ser una multinacional nord-americana a ser una corporació global impulsada per l'expansió ràpida de mercats en creixement, com ara l'Índia i la Xina.

Arribem així a la pregunta: ¿si un colós nord-americà com IBM ha pogut transformar-se de dalt a baix, poden fer el mateix els Estats Units? ¿Pot ser que als teòrics del declivi dels EUA, centrats en el poder coercitiu (o poder dur, hard power ) i en la decreixent participació dels EUA en la producció global, els estigui passant alguna cosa per alt? Però abans de tractar aquest tema, mirem-nos de més a prop aquest canvi d'orientació d'IBM i les seves implicacions.

Com explica Lohr, IBM ja no incrementa bruscament el nombre d'empleats per regió. L'última vegada que ho va fer, però, va ser l'any 2008, quan l'empresa va informar que el nombre de treballadors havia crescut un 21% a tot el món, fins als 386.558, mentre que el recompte als EUA queia un 11%, equivalent a 120.589. Sembla improbable que aquesta tendència s'hagi aturat. Segons algunes estimacions, el gran creixement a l'Índia ha fet que el nombre de treballadors d'IBM al país arribi als 100.000, potser el mateix nombre que l'actual als EUA.

IBM no és pas un cas aïllat. Les corporacions globals amb seu als EUA van incorporar 683.000 treballadors a la Xina durant el decenni 1999-2009, un 172% d'augment, i 392.000 treballadors a l'Índia, un 542% d'augment. En total, el nombre de treballadors en plantilla d'aquestes corporacions a l'Àsia i la regió del Pacífic va augmentar 1,5 milions, mentre que als EUA va disminuir 864.600 treballadors, segons dades del departament de Comerç dels EUA.

L'aïllacionisme nord-americà ha esdevingut un oxímoron. Com demostren aquestes xifres, és una opció que no existeix.

En un sentit, aquesta transformació planteja un problema per als EUA: les empreses amb més facturació creen ocupació en altres llocs i no a casa. En un altre sentit, les corporacions americanes globals estenen el poder dels EUA d'una manera difícil de quantificar però significativa. Solen propagar la cultura de l'obertura, de la interconnexió i de la transparència.

"General Electric, Goldman o Twitter intenten treballar a cada país adaptant-s'hi culturalment, però a la base d'aquestes empreses hi ha un conjunt de valors nord-americans. La influència és justament això", em va dir Xenia Dormandy, investigadora de la Chatham House, la prestigiosa institució d'estudi de relacions internacionals amb seu a Londres. "Avui dia, considerar el poder sobretot en termes d'estat és començar amb un supòsit fals".

El fracàs del poder coercitiu dels EUA (a l'Iraq i l'Afganistan) ha amagat l'auge que ha tingut el seu poder tou (soft power ) en l'última dècada. Durant un temps, el poder tou va ressentir-se del fet que el prestigi dels EUA havia quedat tacat; ara, però, el despertar àrab demostra el poder que tenen les xarxes socials nord-americanes a l'hora d'obrir societats tancades, i la gran inversió d'IBM a l'Àfrica (que identifica com el pròxim gran mercat emergent) és alhora una gran inversió per als interessos dels EUA.

Fa poc, a Harvard, vaig recollir un comentari interessant de Joseph Nye, catedràtic i antic degà de la John F. Kennedy School of Government. Va remarcar que la Xina emergent té 1,3 milions d'habitants, però que els Estats Units, en un sentit ampli, en tenen 7 mil milions gràcies a l'atractiu que les seves universitats i corporacions exerceixen en el talent d'arreu del món. Nye no creu en els teòrics del declivi dels EUA.

Jo tampoc. No perquè comenci un nou segle nord-americà, que no és el cas; no perquè el desplaçament del poder a l'Àsia sigui il·lusori; no perquè els problemes dels EUA -govern paralitzat, dèficits elevats, escoles insuficients- siguin negligibles. No; la derrota del poder coercitiu dels EUA s'ha exagerat i el magnetisme del seu poder tou s'ha subestimat. I anem cap a un món on, com ha escrit Nye, "la guerra encara és possible, però és molt menys acceptable que fa cent o inclús cinquanta anys."

Els EUA saben adaptar-se. Estan corregint els errors de la dècada passada amb una forma de lluita antiterrorista més eficient, evitant les guerres amb gran desplegament i aprimant la despesa militar. Podria ser que algun fet o alguna batzegada política estronquessin aquest canvi, però no crec que sigui cap coincidència que la confiança del consumidor millori al mateix temps que el país es refà de la gran desorientació provocada per l'11-S.

De les quatre preguntes de referència per a Palmisano, la tercera deia: "¿Per què voldria una determinada societat que operessis al seu país?" Sembla una manera de dir que cap país rebrà amb els braços oberts uns Estats Units que avancin sense miraments. Palmisano urgeix els EUA a educar-se per al segle XXI, a fer-se més intel·ligents, una via difícil de seguir si es dediquen milers de milions a guerres remotes.

stats