Andreu, hem de parlar...

Buenafuente va optar aquest diumenge per referir-se al comiat del programa amb indirectes de bon humor. És evident que no es tracta d'un problema de talent sinó de format. Dies abans de l'estrena Berto Romero deia en una entrevista que Buenas noches y Buenafuente era una "reinvenció" dels formats que ja havien fet. En canvi, ara, un cop anunciat l'adéu, l'Andreu ha escrit en el seu blog que no li donava la gana de reinventar-se. En què quedem? Textual: "No em dóna la gana", respon ara (amb els temps que corren). L'Andreu diu que el seu equip "no pot canviar" i que, en tot cas, prefereix "pensar una altra cosa". Bé, sí. De fet, reinventar-se és justament això i és el que esperàvem que hagués fet aquest cop. Els retorns a la televisió són per aportar alguna cosa diferent, no només per modificar les condicions dels contractes o per canviar de cadena. Ja ens sembla bé que l'Andreu marxi i torni en funció de les seves energies i les il·lusions renovades. Però també està bé pensar en l'audiència, en l'evolució del llenguatge televisiu, en les noves exigències del mitjà i a fer autocrítica. S'agraeixen les bones intencions per oferir una tele digna i positiva. Però no n'hi ha prou. El matrimoni de la tele amb l'Andreu és com el d'aquelles parelles que després de 20 anys junts continuen estimant-se i respectant-se, són feliços veient créixer els fills i fan l'amor (si hi ha sort) un cop a la setmana. Però ja s'ho saben tot l'un de l'altre i ella es comença a avorrir. Ara hem de veure si els cal una volta al món, un altre fill, descobrir les joguines sexuals, fer balls de saló o provar sort en un local d'intercanvi de parelles... o el que vulguin. És en les crisis on s'han de demostrar les ganes de continuar (o no) i la creativitat per fer-ho. Però s'ha de tenir clar que l'actitud del "No em dóna la gana" i el "No puc canviar" acaba portant, moltes vegades, al divorci. Heu de parlar, Andreu. Sort!