Aniquilar TV3
La detenció de Carles Puigdemont va situar el Procés en l’epicentre mediàtic internacional: a Alemanya la televisió pública ZDF obria amb aquesta notícia d’urgència. Consultaven un expert en dret, connectaven amb el corresponsal a Barcelona i mostraven les mobilitzacions al carrer. La ARD feia el mateix. A la Gran Bretanya Sky News entrevistava l’advocat de Clara Ponsatí i ensenyaven més imatges dels aldarulls a Barcelona. Tant les principals cadenes com agències de notícies d’arreu del món feien una cobertura extensa dels fets: la BBC, la CNN, Al Jazeera, TV5 Monde, Euronews, Russia Today, AFP Live, Reuters Live i France 24 entrevistaven experts en dret internacional, advocats d’alguns presos polítics i periodistes alemanys per tal d’oferir context judicial i polític sobre la detenció de Carles Puigdemont. La majoria van fer connexions en directe amb Barcelona.
A Espanya, fins i tot TVE, a qui li costa modificar la seva programació quan el motiu és Catalunya, va fer un especial. La Sexta, igual. Si bé a nivell formal tenia diferències amb el plantejament de TV3, a nivell de contingut informatiu era molt similar al que feia la televisió catalana.
És lògic, per tant, que un fet amb repercussió arreu d’Europa tingués una cobertura especial a la televisió nacional del país protagonista del conflicte: Catalunya. Ni que sigui per l’elemental criteri de proximitat. Els Telenotícies, tant l’edició del migdia com del vespre, van informar dels fets amb rigor i complint els protocols informatius d’una tele pública: connexions amb corresponsals, amb periodistes en punts conflictius de Barcelona i de les carreteres catalanes, entrevistes amb polítics i experts en dret. I, per descomptat, es van oferir les reaccions de tots els partits de l’arc parlamentari i del govern de Rajoy. L’especial presentat per Toni Cruanyes (que es mereix el premi a l’empleat del mes) es va allargar fins a dos quarts d’una de la matinada. No només informava, en una jornada tan convulsa com confusa, sobre la detenció de Puigdemont, sinó que va fer una taula d’anàlisi necessària de la situació política a curt termini a Catalunya. Però va fer encara una cosa més important: informació de servei. Era bàsic, per als ciutadans del país, que es conegués què estava passant als carrers de Barcelona i a les carreteres.
TV3 oferia la repercussió social dels esdeveniments, que forma part del dret a la informació dels ciutadans. Un mitjà públic té el compromís de comunicar els riscos, les oportunitats i les conseqüències de l’actualitat. Silenciar el que estava sent notícia arreu del món hauria sigut censura. Però igual que Llarena fa jocs semàntics per inventar-se violència on no n’hi va haver, amb TV3 tergiversen la seva realitat per justificar-ne l’aniquilació. La mobilització que la BBC, la CNN o la ZDF mostren per informar, a TV3, segons Girauta, “alenta una respuesta callejera” i, segons Sáenz de Santamaría, és sectarisme i propaganda. Perquè el problema no és què faci TV3 sinó que existeixi. Després d’escanyar-la econòmicament, volen silenciar-la. Perquè una tele pública plena de professionals no es pot tancar a la presó.
