La infància, a la cua de les polítiques socials

Garantir els drets de la infància significa prevenir o trencar el cicle de desigualtat

Cada 20 de novembre es commemora el Dia Internacional de la Infància, un dia per reclamar el benestar dels infants i per recordar a la ciutadania que la infància no només ha de ser protegida sinó que també té uns drets que han de ser respectats, cosa que immediatament converteix els adults en responsables d'aquest compliment.

En som responsables perquè sí, avui dia i en ple segle XXI, encara necessitem reivindicar aquesta data. És una qüestió de justícia social si volem avançar realment cap a una societat més equitativa i cohesionada, on els nens i nenes puguin gaudir de la seva infància i ser feliços.

Malgrat disposar dels instruments que han de garantir el compliment dels drets dels infants, com la Convenció sobre els Drets de l'Infant de les Nacions Unides i un marc potent, amb el Pacte per a la Infància –que va suposar un compromís de país pel benestar dels infants i adolescents de Catalunya–, la llei d'infància i la comissió d'infància al Parlament de Catalunya, malauradament podem dir que a Catalunya no podem estar ni de bon tros satisfets perquè les polítiques d'infància estan a la cua de les polítiques socials i perquè, dia rere dia, estan en joc els drets de la infància.

Des de la PinCat, fa pocs dies vam organitzar la jornada de reflexió 'Invertir en infància és garantir drets' perquè la inversió ha de ser econòmica, sí, però el que sobretot es necessita és voluntat política. Cal impulsar, implementar i executar polítiques de prevenció, promoció i protecció dels drets dels infants i el consens polític en un tema cabdal com aquest és imprescindible, més enllà de les sensibilitats i preferències. En la mesura que assegurem els drets de cada infant tindrem la societat que anhelem. Garantir els drets de la infància significa prevenir o trencar el cicle de desigualtat i la manca d'oportunitats. Garantir els drets de la infància és evitar la pobresa, la precarietat i les mancances que puguin tenir alguns nens i nenes a casa nostra.

Els efectes de la crisi encara són palpables: la pobresa i les desigualtats augmenten, especialment en els infants en situació vulnerable

A principis d’aquest any, el Comitè dels Drets de la Infància de les Nacions Unides manifestava la seva preocupació, com ja va quedar palès en les observacions finals en relació als informes 5è i 6è sobre el compliment dels drets de l’infant. En aquest informe, l'ONU insta clarament l’Estat a prendre mesures urgents en relació a l’assignació de recursos i assenyala que les inversions fetes en infància no han assolit el nivell suficient per compensar l’impacte negatiu de la greu crisi econòmica i social. Els efectes de la crisi encara són palpables, amb un augment de la pobresa (un 28,5% dels menors de 16 anys estan en risc de pobresa a Catalunya, segons les últimes dades de l'Idescat) i de les desigualtats socials, especialment preocupant en els infants que viuen en una situació més desafavorida i vulnerable, i en relació a l’educació, la salut, l'habitatge i la protecció social.

A més, el Comitè també es mostra preocupat per l’Observació General número 19, en concret, sobre l’elaboració dels pressupostos públics per fer efectius els drets dels infants. L'informe reclama al govern que adopti mesures que promoguin una avaluació integral de les necessitats pressupostàries i que augmenti la inversió en educació i prestació de serveis públics.

I per què cal invertir en infància? A la jornada de la PinCat, el psicòleg, educador i articulista de l’ARA Jaume Funes ens plantejava la següent qüestió: cal invertir en infància o cal finançar la infància? Doncs per fer justícia, hem de fer possible que la infància existeixi. En tot cas, i en un tema tan important com és la infància, és tan important invertir com tenir el finançament adequat i suficient.

No es tracta de gastar sinó que la inversió estigui enfocada a assegurar els drets dels infants. Per això, com indicava també a la jornada Roger Garcia, responsable de polítiques d'infància i sensibilització de l'Unicef, cal una inversió eficient, equitativa i transparent. Ho hem de fer ara i aquí. Hem d'aconseguir el compromís ferm i el convenciment que la infància ha de ser present a l’agenda política, com a prioritat inexcusable i inajornable. I ho hem de fer amb urgència perquè les polítiques públiques són un reflex de la societat i, actualment, el jo i l’individualisme estan passant per davant del bé comú. Les entitats de la PinCat creiem fermament que la infància és el present i el futur i, per aquest motiu, ens hi hem de posar ja, sense més dilacions.

Més continguts de