Antisistema

Alguns adjectius semblen codificats per l' establishment per desacreditar el que percep com a amenaça. Si terrorista arriba a posar en el mateix sac assassins i partisans, antisistema fa un capmàs suspecte d'un heterogeni conjunt d'ideologies.

Però l'únic que tenen en comú és creure que el més sensat és canviar l'ordre social establert. I això es pot fer des de posicions tan divergents que costa no veure demagògia en l'ús del terme, net i pelat, per desqualificar.

Tret, esclar, que es titlli de ridícul i inconsistent el mateix intent i s'arribi a defensar que ara i al llarg de la història només els prosistema són respectables intel·lectualment.

Però, si mirem enrere, veiem que tant la Maria Antonieta parapetada en l'Ancien Régime com aquella entranyable mare de Good bye, Lenin! estaven sobre un terròs, i que llavors els que de debò tocaven de peus a terra eren els antisistema.

Sento que els acusen de creure massa en la bondat humana, però ¿hi ha res més candorós que pensar-se que hem muntat un sistema tan perfecte que ens hi podrem quedar per sempre?, ¿hi ha res més ingenu que predicar la fi de la història?

Des d'una visió gens idealitzada del que som, veig més assenyat partir de la idea que tot sistema humà té data de caducitat, perquè si alguna cosa és certa de la nostra naturalesa és que estem a mig fer i ens transformem a través de la cultura.

Ara i aquí definiria un prosistema com algú que es tapa ulls i orelles mentre salten totes les alarmes.