BON DIA

Temors i esperances a la tomba de Franco

Molta gent havia estat tement aquell terrabastall, i molta l'havia estat esperant

Del dia de l’enterrament de Franco recordo com sanglotava un dels tres militars que van jurar que el cos que hi havia dins la caixa era el mateix que havia estat exposat al públic durant no sé quants dies. Encara que el finat es va fer dir en vida Generalísimo (als hispanistes britànics, el superlatiu els tornava bojos), el locutor subratllava l’austeritat d’una llosa on només hi deia «Francisco Franco» i els anys de naixement i mort, com si l’espectacular mausoleu on tenia lloc l’enterrament fos un detall sense importància. El cas és que la llosa, de 1.500 quilos, estava preparada sobre uns corrons metàl·lics, i quan van donar l’ordre, uns operaris van començar a fer rodolar la pedra fins que va caure encaixada sobre la tomba amb un històric "bum!" Aquell era el terrabastall que molta gent havia estat tement i molta gent, esperant. Ara sabem que els primers no havien de témer res i que els segons podien esperar molt més.

Més continguts de