BON DIA

Entrevistes a polítics agressius

L’important no és que el polític digui la veritat sinó que se’l vegi enfadat de veritat

Hi va haver una època en què en una entrevista a un polític l’incisiu era el periodista. No és que el polític fos una pobra criatura desarmada davant l’ogre (Fraga fotia unes esbroncades descomunals i Guerra ja anticipava la tendència insolent que ha vingut a continuació), però es partia del criteri que una entrevista era una rendició de comptes, sobretot per a un polític en el govern, i els seus assessors li desaconsellaven discutir amb el periodista, perquè, en el fons, projectava inseguretat. Ara és el revés, l’agressivitat la posa el polític d’entrada (vegeu Rivera a TV3) per desactivar l’interlocutor i produir un vídeo 'hooligan' d’autoconsum entre els convençuts. Tant és que li demostrin amb dades que menteix. L’important no és que el polític digui la veritat sinó que se’l vegi enfadat de veritat (encara que tot sigui una farsa). Naturalment, d’aquest tipus de comportament no en pot sortir res que ajudi al servei públic ni al debat públic.

Més continguts de