Entre la realitat i la il·lusió

Un entrenador de prestigi mundial (no, no és Guardiola) em va explicar què deia als seus jugadors quan havien d’enfrontar-se a un rival tan o més potent que ells: "Que la il·lusió no t’impedeixi veure la realitat i que la realitat no et prengui mai la il·lusió". Hi he pensat ara, quan aquesta petita columna diària plega fins al setembre i un es mira amb perspectiva el que ha estat aquest curs per a la vida del país. Hem tingut il·lusió i en prou quantitat com per haver posat en marxa un procés que ningú no pot negar que ha modificat la realitat política de Catalunya, però no ha estat suficient per fer-li fer el tomb. La realitat en què vivim és contradictòria: tan reals són les presons i els exilis com la victòria del 21-D. De sostenir la il·lusió se’n diu perseverança.

Més continguts de