Els giravolts de la justícia

El mateix Suprem va posposar la inhabilitació de Junqueras fins a conèixer la decisió del TJUE

ANTONI BAYONA
ANTONI BAYONA Professor de Dret a la UPF i exlletrat major del Parlament

L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va fer públiques dilluns les conclusions sobre la qüestió prejudicial que va plantejar el Tribunal Suprem (TS) amb relació a la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat escollit a les eleccions europees del dia 26 de maig de 2019. Com han posat en relleu fa pocs dies en aquest mateix diari Ernesto Ekaizer i Javier Pérez Royo, aquestes conclusions són una desautorització de la tesi defensada pel TS i la Junta Electoral Central, segons la qual Oriol Junqueras no tindria immunitat perquè no va complir el requisit d’acatar la Constitució previst a l’article 224 de la llei electoral general. Aquest és un argument que l’advocat general del TJUE no accepta i que critica amb duresa quan recorda que va ser el mateix TS el que va impedir que el requisit es pogués complir, malgrat la voluntat expressada pel mateix interessat.

En síntesi, les conclusions de l’advocat general diuen que el requisit que compta per ser eurodiputat és haver estat elegit pels ciutadans i haver estat proclamat candidat electe, com així ha estat. Una deducció completament lògica quan es tracta de l’exercici de la democràcia i dels drets de participació política. Una deducció coherent també amb el fet que qui elegeix els diputats són els ciutadans, ja que aquests diputats no són representants ni delegats del seus estats. Així es desprèn clarament del dret europeu quan diu que el Parlament Europeu es compon dels representants del “ciutadans” de la Unió i de l’article 39.2 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea quan configura les eleccions al Parlament Europeu com el resultat de l’exercici del dret de sufragi actiu. Un resultat que els estats no poden deixar sense efecte, segons entén l’advocat general, mitjançant condicions establertes pel dret nacional. De fet, aquestes condicions, com succeeix amb la de l’acatament constitucional, fins i tot podrien arribar a entrar en col·lisió amb el dret europeu, com alguns juristes, entre els quals m’incloc, hem sostingut, i com el mateix advocat general apunta en els seves conclusions.

Al Suprem, aquest joc de mans que està fent, li pot comportar importants problemes en el futur

Si el TJUE accepta finalment les tesis de l’advocat general, Oriol Junqueras obtindria el reconeixement de la seva immunitat com a eurodiputat, una condició que només podria suspendre després el Parlament Europeu. Però hi ha un problema. Com és conegut, el TS ja ha condemnat el diputat, en la sentència del Procés, amb la pena d’inhabilitació (a més de la de presó), amb la qual cosa l’advocat general es planteja el dubte de si té sentit que continuï el procediment davant el TJUE, perquè amb la sentència del TS es pot entendre que ha quedat anul·lat el seu mandat.

El fet que el TS no hagi volgut esperar a la resposta del TJUE per dictar sentència produeix aquest resultat certament anòmal i estrany. Però hi ha una dada poc coneguda que pot canviar-ho tot i permetre sostenir que la qüestió prejudicial té encara ple sentit. Perquè el mateix dia que el TS va dictar la sentència del Procés, també va dictar una interlocutòria per la qual acordava “posposar” l'execució de la pena d’inhabilitació d’Oriol Junqueras fins a conèixer la decisió del TJUE.

Aquest joc de mans que està fent el TS li pot comportar problemes importants en el futur, segons quina sigui la decisió que finalment adopti el TJUE. Però, en qualsevol cas, el que interessa destacar en aquests moments és que l’objecte de la qüestió prejudicial no ha desaparegut amb la sentència del TS, perquè no és gens clar ni evident que el mandat de l’eurodiputat hagi quedat sense efecte. El mateix TS ho desmenteix amb la interlocutòria esmentada, i tot depèn ara de si el TJUE accepta o no que Oriol Junqueras es pot beneficiar de la immunitat parlamentària. Si la resposta és afirmativa, el TS n’haurà d’acceptar les conseqüències que ell mateix sembla haver assumit posposant l'execució de la pena d’inhabilitació.

El que s’acaba de dir també té molta importància per evitar un tracte discriminatori entre els tres eurodiputats catalans. El fet que Carles Puigdemont i Antoni Comín no hagin estat condemnats elimina qualsevol dubte sobre els beneficis que els pot aportar una sentència del TJUE que accepti la immunitat. Però a molta gent li seria difícil d’entendre que la solució sigui diferent i més desfavorable per a la persona que ha hagut d'assumir totes les conseqüències del procediment penal i que, a més, és la que ha originat la presentació de la qüestió prejudicial que ara té sobre la taula el TJUE.

Més continguts de