De dotze a set
El primer d’agost, el tinent d’alcalde de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, va anunciar un operatiu policial d'alta intensitat al Port Olímpic. De dotze a set. Cada nit. Tot l’agost.
Aparec a les dotze de la nit al Port Olímpic. Parlo amb els responsables de l’operatiu i m’expliquen que aquella nit seran quatre vehicles, tres motos i quatres furgonetes més agents de paisà. Baixo a la zona d’oci, que en diuen. Al moll de Gregal s’hi concentren els restaurants, tots plens de fustes i motius mariners en un ostentós simulacre d’autenticitat. Al moll de Mestral, s’anxoven allò que anomenen “locals d’oci”. Davant de cada local, una carpa. Moltes d’elles plenes de pipes de xixa, unes pipes d’aigua on es fuma tabac aromatitzat propi de l’Orient Mitjà.
M’aturo al punt on els vídeos mostren que hi va haver la pallissa mortal a un jove xinès per part d’altres joves, russos. Hi ha llocs de memòria i llocs d’oblit. Cap placa, cap ram. Morir en zona d'oci. El tinent d’alcalde de Seguretat va qualificar la seva mort com “un punt d’inflexió”. Hi ha morts, crims i, es veu, punts d’inflexió.
Mossos m’ho explica: ara tot està tranquil; és a les cinc, quan tanquen els locals, que comença la part “entretinguda”.
M’ho penso i me’n vaig a casa.
A dos quarts de sis del matí hi torno. Els comiats de soltera amb les noies guarnides amb orelles lluminoses, els adolescents urgents i tibats buscant l’altre, les paelles de peix per a catorze, han deixat pas a la baixada anímica que acompanya la baixada de persiana de tot bar.
Els llauners volten i els tricicles volen. 'Goooood morning Vietnam!' Símbol de la decadència del lleig i injust Model Barcelona, s'apoderen ràpidament de les vies i les voreres. Com un servei alternatiu de taxi, van i venen portant turistes. Molts d’ells, subcontractats i sense papers. Exotisme davant de la parada del 47.
Un repartidor de Glovo, amb xancletes i la maleïda capsa groga al llom, arrossega els peus pel passeig Marítim de la Barceloneta. Va com perdut. Porta estona voltant. Dues noies surten de Pacha i el criden. Són les clientes. Els hi passa dues bosses del McDonald's. Del McAuto de la ronda Litoral. L’únic lloc obert.
La Guàrdia Urbana es troba davant de les discos. M’informen que són tres furgonetes i quatre o cinc cotxes, tot i que el personal va i ve, atenent altres serveis. No cal ser un expert en seguretat per saber que aquest dispositiu concentra efectius en un lloc i buida tots els altres. De fet, els ARRO han deixat de fer la mateixa feina a Salou per venir a aquest Neosalou del Port Olímpic.
Surt el sol a la platja del Somorrostro. Ella ja ho ha viscut, tot això. Buscar-se la vida enmig de la simple bellesa de l’albada.
Les furgonetes de l'ARRO volten entre la seu de Sailing Day Barcelona i la de Catamaran Sensation. Incident entre dos homes i una dona. Baixen tots els efectius. En cinc minuts i entre apel·lacions a un dels déus veritables, marxen tots.
A les 6.26 segons el meu mòbil, apaguen l’enllumenat. Ara és el sol qui vigila. Tot l’agost. De set a dotze.
Quan arribi setembre, parlem.
