A l’escalf de catorze milions de gigabytes
Tot anant a la recerca de la fresqueta, el meu jo analògic va pensar que el lloc més científicament fresc del país hauria de ser el superordinador MareNostrum, que es troba a la capella de la Torre Girona, la finca que el magnat Manuel Girona va construir a les Corts al segle XIX. I així, ple d’esperança i ignorància i amb una temperatura ambient de 31,5 ºC, vaig entrar tranquil·lament en el futur.
Quin error! A la sala del MareNostrum hi fa una calor fabril i carbonífera. Encara sort que per refrescar la ment no hi ha ningú millor que en Pep Martorell, director associat del Barcelona Supercomputing Center (BSC). Ell és una d’aquelles persones que, si Josep Pla hagués treballat amb Windows Vista, segur que l’hagués incorporat entre els seus 'Homenots'. D’aquells que són imprescindibles per a qualsevol país perquè estan fets d’entusiasme i coneixement.
Es veu que una de les tasques del MareNostrum és engolir dades per estudiar el clima. I com que jo venia a la recerca de la fresqueta, li pregunto sobre què ens espera. “Segons estudis només de temperatura –diu, prudent–, les previsions per al 2050 són que Madrid serà com Marràqueix i Londres serà com Barcelona”. Ai. Planyo els londinencs i penso en quina paraula trobaran per definir la xafogor.
Anem cap al sistema de refrigeració per aigua, que sembla la depuradora d’una piscina, i m’explica: “Si obríssim qualsevol dels armaris on són els processadors, seria com posar-se davant d’una legió d'assecadors de cabells”. Molt gràfic. “L’aigua hi entra a cinc o sis graus i en surt a setze”. I pregunto: “Això, quant costa?” Martorell és precís: “El 30% del cost de funcionament va a refrigeració. Ara, la factura de la llum ens puja a 1,5 megawatts, que ens surt a un milió i mig d’euros".
Molt bé. Però em vull disculpar. Estic parlant amb lleugeresa d’aquest maquinot propi de Kubrick ficat dins una capella dels anys del franquisme però és just dir que el MareNostrum, la gent que l’alimenta i la ciència que es genera al seu entorn són una de les coses més notables del país.
Explica Martorell: “Som dels pocs a utilitzar-lo en l’àmbit de la biomedicina, per processar milions de dades de malalts”. Ah! Ja entenc per on va. “El fet que Barcelona tingui hospitals i centres de recerca de referència està creant un cercle virtuós que atreu constantment més coneixement”. I rebla: “Som un país de 7 milions d'habitants, és a dir, de pacients, que tenen unes dades valuosíssimes”.
Mai havia pensat en Catalunya com un país de pacients, tot i que, veient l’actualitat, fora una bona definició de la nostra perenne condició.
En Pep Martorell m’insisteix que expliqui una funció importantíssima i sorprenent del MareNostrum. Cada any hi passen uns sis mil nanos, molts de primària. I l’equip té una obsessió per acabar amb el biaix cultural que allunya les noies de les ciències. Per això, les visites escolars les fan només dones, que transmeten una idea poderosa: "Tu també pots".
De fresca no n'he trobat pas, però he trobat una capsa gegantina, plena de llumetes i soroll. La nova fàbrica barcelonina. Una possibilitat de sortir-nos-en.
