EL SUPLENT

Vi de Badalona, famós a tot l'imperi

Les àmfores de Marcus Porcius s'han trobat a la Gàl·lia, a Pompeia o a Londinium

Un dia qualsevol a prop de la rambla de Sant Joan, a Badalona..., de fa dos mil anys. Per començar, sant Joan encara no és ni sant, i Badalona és coneguda a tot l’imperi com a Bètulo. On mil·lennis després hi haurà la fàbrica tèxtil L'Estrella, ja s’hi treballa de valent. A la ciutat, Marcus Porcius és qui talla el bacallà. Una mica al sud, i quan Bètulo ja té més de 70 anys d’existència, es funda un lloc que anomenen Bàrcino, on arriben soldats jubilats, funcionaris i passavolants. Els habitants de la futura Badalona miren amb lògica condescendència aquesta mena d’urbanització que han fet al sud del Besòs. Si volen anar al teatre o comprar productes de qualitat, han de pujar fins a Bàtulo perquè a Bàrcino la vida és ben avorridota.

¿Que com sé (o em puc inventar) tot això? Perquè vaig anar a visitar el fructífer jaciment arqueològic que hi ha al que serà l’àrea residencial de l'Estrella a Badalona. Allà em trobo amb Otilia Cases, tècnica de projectes de l’Incasòl, que és qui està finançant ara l’excavació. També hi ha Iñaki Moreno, arqueòleg director; Francesc Florensa, coordinador de l'empresa arqueològica Àtics, responsable de l’excavació, i Clara Forn, arqueòloga del Museu de Badalona. Carme Miró, la responsable del Pla Bàrcino del Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona, que és el meu àngel de la guarda arqueològic, ha fet la mercè d'acompanyar-me.

El lacus (dipòsit) de la vil·la podria emmagatzemar uns 70.000 litres (encara no sabem si d’aigua o de vi, i la cosa canvia)

Els arqueòlegs estan satisfets. La troballa periodísticament més sucosa d’aquesta campanya ha estat una llàntia amb la forma d’un gladiador reciari, un equivalent romà al marxandatge futbolístic que trobaríem avui en moltes cases. Però, a més, la vil·la excavada és important per la mida inusualment gran de les seves sitges i premses i per un lacus (dipòsit) que podria emmagatzemar uns 70.000 litres (encara no sabem si d’aigua o de vi, i la cosa canvia). Iñaki Moreno destaca la qualitat del seu 'opus signinum' (recobriment fet de calç i ceràmica trinxada): “Amb el formigó d’ara hi ha més fugues”. I és que els romans feien les coses per durar.

Clara Forn diu sovint “Aquí, a Bètulo” quan parla de la ciutat i provo de picar-la amb Carme Miró sobre quina era més important, si Bàrcino o Bètulo. “El que encara no sabem –confessa Miró– és per què van fundar Bàrcino”. Sí que sabem, però, que Badalona era un gran centre exportador de l'ara reivindicat vi laietà.

En un racó, caixes de fruita plenes de trossos de ceràmica. Florensa i Moreno em fan un curset ràpid sobre parament de la llar romà: “Això ve de Tunis, aquesta era d’Itàlia i per a gent rica, si el color és més taronja possiblement és africana...”

“I Porcius, qui era?" "Moltíssimes àmfores fetes a Bètulo porten el nom M. Porci”, explica Forn. “Vindria a ser com la marca comercial d’en Marcus Porcius. No sabem quines parts del procés del vi controlava però les seves àmfores s’han trobat arreu”. Bàsicament a la Gàl·lia però també en llocs tan de moda com Pompeia o llogarrets plujosos com Londinium. Imaginin dos britons de l'època de Tiberi mentre miren el Tàmesi: "Què, fem un vi de Badalona? Una copeta de Porci?"

Més continguts de