PAREUMÀQUINES

Aprofitant que el Brexit passa per Campdevànol

El Brexit és també una matèria que, de tant en tant, i si convé, pot servir d’armar llancívola

AIXÒ DELS PARAL·LELISMES és una substància més mal·leable que el Blandiblub. Per a l’unionisme, la situació a Escòcia no tenia reeeees a veure amb Catalunya. Fins que els independentistes van perdre el referèndum i aleshores hi tenia taaaaant a veure. El Brexit és també una matèria que, de tant en tant, i si convé, pot servir d’armar llancívola. El pacte de May amb la UE tenia titulars sense rebava, com el de La Razón (“Acord per a un Brexit suau”) o El País (“Londres accepta les exigències de Brussel·les per deixar la UE”). Però també n’hi havia que suggerien doble intenció, com el de La Vanguardia: “Londres pacta amb la UE un divorci que li surt car”. Em pregunto quina altra situació de divorci plantejada hi ha a Espanya que es podria desincentivar recordant els costos legals de la separació...

UN DILEMA

El Boston Globe va acomiadar un dels seus periodistes per assetjament sexual a una companya de feina. En explicar-ho, va optar per no revelar el nom de l’afectat. Tenint en compte que als EUA els diaris -com el mateix Globe - han assenyalat amb nom i cognom les celebrities involucrades en afers similars, el diari ha rebut crítiques per mantenir el seu cas en l’anonimat. El director es defensa dient que, en qualsevol altra empresa, un treballador del seu rang acomiadat no hauria sigut notícia. És un dilema interessant, ja que cada cop més els periodistes són persones d’un perfil públic evident. ¿Se’ls ha d’exposar, com s’ha fet en el cas dels famosos? ¿Poden preservar la seva intimitat, justament ells que violen la dels altres per culpes equivalents? En tot cas, el diari explicava l’assumpte amb honestedat (encara que fos per demostrar que, més enllà de la poma podrida, l’entorn de treball era saludable per a les dones).

Més continguts de