Aquestes vacances tanco el mòbil
Quan t'atreveixes a dir-ho en veu alta per primer cop et sents alliberat, tot i que t'adones que no sona creïble. Però ja està dit, adéu tres setmanes a això que anomenem mòbil i que ens escup correus i tuits allà on anem. Si vols fer-ho de veritat busca't un lloc sense cobertura. T'ho diu un amic i et sents menys sol: n'hi ha que estan pitjor, han de viatjar a un lloc on l'eina no funcioni. Potser ja hi ha hotels de luxe que et cobren pel servei de privar-te de serveis, per la desconnexió total. Un col·lega de feina i addicció em diu, cofoi, que ell ha après a desconnectar amb cobertura, i em regala el truc: la dona li tanca l'aparell en un calaix amb clau i l'hi deixa mirar i respondre mitja hora al dia, havent dinat. Primer penses que aquest sí que està fatal, i després admets que només mitja hora diària és inassumible. Quan fa uns dies que en parles, que surts de l'armari per anunciar que a l'armari hi vols tancar el mòbil, quan ja t'han consolat, ridiculitzat, animat i aconsellat, et comença a semblar un repte possible, però és només l'efecte de la conscienciació, no has aconseguit res, no pots cantar victòria. Victòria serà passar dies sencers amb les mans lliures de debò. Victòria serà rebaixar l'ansietat i ignorar alegrement de què xerra tothom en aquell moment, escoltar només qui tens al davant. Victòria no és dir ho estic deixant, és haver-ho fet. T'ho imagines?
