Ara que tot s'accelera, molta calma

L'acceleració de notícies, l'ansietat que generen les xarxes socials, la durada cada cop més breu dels processos, requereixen i exigeixen la concentració màxima per sobreviure-hi. Mas tancarà avui previsiblement una legislatura molt curta, que no arribarà als dos anys, havent esgotat els processos que va anunciar a una velocitat trepidant, que cap politòleg podia preveure. Però ho ha fet, a més, respectant cada pas. Acumulem quinze dies emocionalment molt intensos, i el perill és que ens enganxem tant a la idea de tenir novetats cada deu minuts que les acabem provocant, o que se'ns faci llarga l'espera, quan alguna cosa s'encalli o demani una mica més de temps. Hi haurà un exercici col·lectiu a fer que és trobar la paciència i exercitar-la. Sobretot no precipitar-nos i continuar pensant abans de parlar, continuar comptant almenys fins a cinc, si no hi ha temps de fer-ho fins a deu. És absurd i inútil aturar res, però tots els ciutadans correm el risc de deixar-nos arrossegar pel corrent. Molts dels errors garrafals del PSC, per exemple, demostren que hi ha processos poc pensats, no planificats. Mas tenia un guió i l'ha complert, i ara que probablement ja és en terreny més desconegut haurà de fer molts deures cada nit per anar anticipant el pas del dia següent. El pacte fiscal neix mort, però compromet els que van demanar que s'esgotés la negociació, que ara han d'assumir el pla B com a pla A. Probablement és l'hora de sincronitzar rellotges, i això exigirà que alguns moderin la pressa i d'altres es treguin la son de les orelles i aparquin excuses. I que el president, ara gairebé en rigorós directe, vagi marcant el camí. Quan et mous en un precipici l'única manera de sortir-te'n és assegurant on es posa cada peu. Serà un procés acceleradament tranquil.