Araceli Segarra

Porto uns dies de no p arar. Se m'amuntega la feina perquè dilluns me'n vaig d'expedició i sempre passa el mateix: has de combinar la feina, per deixar-ho tot enllestit, amb les gestions i les compres de material per al viatge.

Aquest cop me'n vaig cap a Oman, una mica més enllà del golf Pèrsic, a la mar d'Aràbia. No hi vaig a fer muntanya, esclar, sinó a fer escalada. Hi ha parets xulíssimes, amb vies llargues de fins a 800 o 900 metres.

Avui, doncs, em tocarà sortir ben aviadet de casa i segurament no hi tornaré fins a la nit. Qüestió d'experiència, m'he fet una mena de roadbook de gestions: una llista ben completa de coses per fer, però numerades i ordenades amb certa lògica en funció del mapa de Barcelona. Així, teòricament, perdo menys temps i no desfaig camí. Tot i així, ja ho he dit, no acabaré fins a la nit de fer coses. És a dir, que d'oci, oci, avui poca cosa. Per no poder no puc ni entrenar-me. Amb el ritme que porto els últims dies crec que m'ho hauré de cobrar amb interessos quan torni...

Tampoc crec que trobi forat per enllestir feines. Per fer il·lustracions necessito una bona estona tancada davant l'escriptori i amb molta concentració. Hauré de deixar coses mig acabades. Ara, com que col·laboro en un programa de la cadena Estil 9, els hauré de tranquil·litzar. Ho tinc tot a punt per gravar quan torni. I és que mentre estigui a Oman estaré incomunicada.