23/09/2011

Arriba el 'CSI' a l'espanyola

2 min

Telecinco ha estrenat una sèrie que amb el títol ja ho diu tot: Homicidios . Tracta d'una inspectora de policia que investiga assassinats amb l'ajuda d'un professor de psicologia criminal amb qui va mantenir una relació sentimental fa anys. L'enginy de la sèrie és tan elevat que fins i tot han jugat amb el nom del psicòleg que interpreta Eduardo Noriega. El seu personatge es diu Tomás Sóller, pronunciat "Sóyer", com el Sawyer, el nen que vivia al costat del riu Mississipí i que era amic de Huckleberry Finn. Una llicència dels guionistes a la qual encara no hem trobat sentit.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El que sorprèn més de la sèrie és la factura: podríem arribar a dir que no sembla espanyola. És una imitació de la realització pròpia de CSI. Els ambients són càlids, no cutregen , i la investigació policial beu dels tòpics de Mentes criminales , El mentalista o la mateixa CSI . El laboratori d'anàlisi té llums blavoses i vitrines sofisticades per buscar empremtes. No hi falta la pissarra blanca on es van enganxant fotografies de víctimes i fletxes que relacionen casos. Tampoc el suro d'un assassí en sèrie que retalla fotografies de la seva futura víctima i hi posa post-it al costat per documentar el proper crim.

Fins i tot la tensió sexual no resolta entre la policia i el psicòleg recorda la de Mulder i Scully d' Expediente X .

El guió és aparentment elaborat. I diem aparentment perquè, tot i voler desenvolupar una trama complexa de crims en sèrie, per resoldre-ho tot plegat es basen en una portentosa capacitat de deducció del psicòleg, tan coneixedor de la naturalesa humana que s'avança a les maldats d'un assassí. A la universitat imparteix classes escabroses i demagògiques sobre l'origen del mal, i quan arriba a casa a la nit és un solitari que pren pastilles per dormir amb whisky mentre escolta blues del bo.

Veurem com continua aquest esforçat intent de fugir dels tòpics ibèrics per caure en els americans, ja que, com a mínim, són més elegants.

stats