Artur Mas, sol davant del trencaclosques de tardor
La responsabilitat política implica moments de solitud, buscada o forçada. En aquests moments, el president Mas, que exerceix un lideratge introspectiu, es troba davant d'una situació de màxima pressió. L'ARA desgrana una per una les raons per les quals el president Mas necessitarà no sentir-se sol, perquè haurà de donar la cara en primera línia per afrontar dilemes que poden implicar canvis estructurals.
La mobilització que generi la Diada permetrà a Mas mesurar l'estat d'ànim d'una part activa de la societat. Aquí, el repte del president és, al marge de quina decisió prengui sobre la seva implicació institucional, la lectura que en faci i les conseqüències que pugui tenir en el seu full de ruta polític.
Però altres reptes que afrontarà són fonamentals per a la diagnosi sobre la nostra capacitat d'entesa i negociació amb l'Estat. És en el pacte fiscal i en les conseqüències d'un possible rescat d'Espanya sobre l'autogovern econòmic de Catalunya on el president es juga el futur del seu govern i del país. I en funció de quina sigui la seva posició, CDC i Unió hauran de revisar la seva relació. Tot això pot coincidir en el temps amb l'anunci d'Eurovegas, que, si ve a Catalunya, serà una pedra a la sabata, no només per la implicació d'Adelson en la campanya republicana de Rommey, sinó pel canvi de model econòmic de futur: passaríem de Massachusetts a Las Vegas. I enmig d'aquest terrabastall, s'han d'aprovar uns pressupostos que no tenen pretendent clar al Parlament .
Malgrat tot això, que és molt, Mas no és persona de bandejar els problemes o entretenir-los en unes urnes.
Aquesta tardor serà, doncs, difícil d'encaixar. L'obligació de tots és viure-la i avaluar-la amb ulls crítics, responsables i constructius. Si les decisions d'Artur Mas donen respostes de fons i de futur, no condicionades per pressions d'interessos partidistes ni tàctiques electorals, no estarà sol i tindrà el poble al darrere.
