Ases que podrien mocar-se amb les orelles
Hola, sóc aquell a qui Sebastià Alzamora anomena el Molt Infumable Tutanramón Bauzá, però pot dir-me el Moisès illenc de l'ensenyament. Efectivament, jo sóc qui separa les aules com qui separa les aigües del mar Roig: pim i pam. I aquí em té ben atrafegat. Fa dos dies que no toco ni quarts per culpa de la feina que se m'ha girat amb això que ha dit sobre la llengua el govern navarrès meridional, abans conegut com a castellanomanxec alfonsaladreta passades les caixes de sifons just abans d'arribar a la muntanya de guano. No tenia jo prou feina creant guetos de nens, depenent de si els seus pares els volen monolingües portuguesos orientals o aragonesos orientals plurilingües, que ara van i m'ho compliquen encara més. Però, escolti, tot sigui per dividir la societat.
Tinc totes les escoles plenes de manobres que no donen l'abast fent parets. Crec que al final aconseguiré tenir a l'illa més aules que nens. Ei, que ja em va bé perquè jo sóc més partidari de la totxana que dels nens. Sobretot si parlen mallorquí occidental (els nens, no les totxanes: tothom sap que les totxanes no parlen mallorquí occidental sinó jaumematenc urdangarí, una variant del tunelsollerenc). Total, que fins ara ja teníem les aules del portuguès occidental i de l'aragonès oriental, però ara haig d'afegir les del valencià meridional, el mallorquí oriental, el menorquí septentrional, el formenterenc meridional, el cabrerenc submeridional, l'eivissenc nord-occidental, el dragonerenc aponentat, el baleàric tropical, el castellonenc septmeridional, l'alacantí de Greenwich, el pitiüsenc parietal, l'alguerenc postcoital... Ah, i esperi, perquè m'acaben de dir que ha arribat un nen que parla alguerenc subsaharià austral. Ara bé, que consti que jo tot això ho faig pel bé dels nens (i de les nenes), perquè no vull que pateixin ni el pancatalanisme ni el pantumaka, dos dels grans mals de la nostra societat.
