Publicitat
Publicitat

CORREPINS I BOTICLASTES

Assegurança de divorci

En alguns països han aparegut unes noves pòlisses d’assegurances. Són de divorci. Es fan abans de contraure matrimoni i es poden subscriure de manera aïllada o en parella. Costa una mica pensar com l’hi planteges al teu futur cònjuge, uns dies abans de l’enllaç: “Amor meu, no vull que pensis que no t’estimo, però potser valdria la pena que ens féssim una assegurança de divorci”. La parella respondrà, previsiblement: “¿Però no ens casem per a tota la vida?”

Sí, esclar, però abans es vivia menys temps i era possible conviure amb algú durant trenta anys. Les noces d’or eren una cosa inusual! Ara, si arribes als cent deu anys, casar-te als trenta suposa vuitanta anys de vida conjugal.

Les estadístiques indiquen que al nostre país es produeixen set ruptures per cada deu matrimonis, així que les assegurances de divorci tenen un elevat grau de sinistralitat. Com funcionen? Un psicòleg entrevista els futurs nuvis i estableix la probabilitat de sinistre, segons com els vegi d’enamorats, suposo. I aquesta probabilitat determina la prima anual de l’assegurança. Què inclou? No, no. Que ningú no es faci il·lusions. La pensió compensatòria no està inclosa. Només els advocats i alguna despesa imprevista d’aquelles que puguin arruïnar l’assegurat.

Tots els actors americans de Hollywood amb un compte corrent d’uns quants zeros passen per l’altar amb un pacte de divorci previ, i signat. I només llavors diuen, amb ulls tendres, davant els testimonis: “Sí, vull”. Que bonic.

En l’àmbit empresarial, als emprenedors que inicien un negoci els recomano fer el mateix amb els seus futurs socis: “Pacteu com us separareu abans de començar l’empresa. Us estalviarà molts maldecaps, ja que una de les principals causes de fracàs dels emprenedors són els socis”. Diu un bon amic meu que la gent s’estima més plorar en grup que no pas riure tot sol.

Riure, malgrat tot

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT