L’Associació Obrera de Concerts (1931)

Tria J. M. CasasúsBen a desgrat nostre, poderosos motius particulars ens privaren de concórrer a la darrera Assemblea, celebrada en la nostra estimada Associació Obrera de Concerts. Moltíssim lamentem la forçosa manca de compliment d’un dels més primordials deures de tot associat, com és l’obligada assistència a les reglamentàries reunions. I encara ens dol molt més la nostra absència a la darrerament celebrada, per tal com en ella hom havia de discutir-hi i resoldre-hi importants afers d’ordre econòmic i e spiritual. [...] Caldrà aclarir que aquest afer espiritual que subratllem nosaltres es refereix a la publicació de Fruïcions. No havent-nos estat possible de manifestar verbalment el nostre criteri referent a la supressió del Portaveu, intentarem estampar-lo breument exposat, en les pàgines del mateix, pel total coneixement de la major part de socis que, com nosaltres, no assistiren a la reunió. Prèviament resolta la qüestió econòmica, o millor dit encara, descomptada la necessitat de suprimir-lo totalment (atenint-nos a mesures d’economia indefugibles), i acarats, per altra part, davant la no menys irrefutable necessitat de l’edició d’un simple full noticiari mensual, devem confessar-nos entusiastes partidaris de la publicació del Portaveu, per tant com espiritualment el considerem necessari. I propugnarem tothora la nostra arrelada convicció, sigui quin sigui el contingut d’ell (sempre, però, dintre els temes propis de l’Associació), i per modestament abillat que ens el serveixin. No ignorem que un nucli d’associats de l’Obrera parlen amb evident menyspreu del nostre Butlletí, per tan com Fruïcions -al dir d’aquests socis- esdevé inútil, mancat d’interès i d’una escarransida presentació. Materialment és modest per la migradesa de pàgines de què consta; espiritualment ho és per l’absència de reconegudes firmes que signin treballs originals en ell inserits periòdicament. D’entre els socis de l’Obrera en sabem també l’existència d’un altre nucli (no ens interessa escatir quin és el més nombrós, encara que suposem ho sigui el primer), d’aficionats, d’aimants de la música, pels quals la Revista, ultra l’interés primordial (no sempre realitzat amb la deguda eficàcia) d’assabentar-los del moviment artístic de l’Associació, esdevé lligam espiritual que invisiblement uneix els socis, [...]