Atresmedia impulsa l’extrema dreta
Aquesta setmana Antonio García Ferreras, responsable dels programes informatius de La Sexta, ha comunicat que la cadena farà un debat a cinc el dia 23 d’abril de cara a les eleccions generals del 28. I a cinc vol dir que, tot i no tenir representació parlamentària, incorpora Vox en la competició política i els concedeix un espai mediàtic fins i tot superior al d’altres partits que sí que tenen escons al Congrés i que han estat votats per la ciutadania però no són majoritaris.
Tant Antonio García Ferreras com Ana Pastor, que van ser els responsables de comunicar la notícia a l’audiència de La Sexta, van al·legar dos motius. El primer, el de coherència: si en les eleccions del 2015 van incorporar Podem i Ciutadans sense que tinguessin representació parlamentària, és lògic que, pel mateix criteri, ara acceptin Vox. Però el criteri de la coherència trontolla a partir del moment que acceptes ser una plataforma que doni repercussió a un partit d’ultradreta, que és el fet diferencial d’aquest partit.
Que apel·lis a la coherència per ajudar a catapultar Vox és, precisament, demostrar-ne molt poca. García Ferreras i Pastor ho han justificat pel fet de mantenir una homogeneïtat de criteri amb el 2015. Però s’han oblidat d’una altra coherència més important: la que apel·la al pensament. Segons el diccionari, la coherència és també l’actitud lògica i conseqüent amb els principis que es professen. I aquí és on l’argument patina. Donar joc a l’extrema dreta i impulsar-la connecta també amb una qüestió de consciència personal, d’ideologia. I és obvi que no l’han tingut en compte o que no els crea cap dilema ètic.
L’altre argument que han donat és el del criteri periodístic. És a dir, consideren que informativament mereixen un espai tenint en compte els resultats de les eleccions andaluses. Ara bé, el criteri periodístic és difícil deslligar-lo de la responsabilitat personal i les conviccions. Precisament, un dels drets dels professionals de la comunicació (i una garantia per als ciutadans) és la clàusula de consciència, que no t’obliga a procedir professionalment en contra de les teves conviccions morals i personals. En un atac presumptuós d’hipocresia calculada, Ana Pastor deia als espectadors que no negava que hi havia hagut un debat intern en la decisió. No cal que ens expliqui sopars de duro. I encara menys que donin lliçons de periodisme adduint protocols del Parlament britànic per presumir de les garanties del seu debat.
Fa temps que Atresmedia (Antena3 i La Sexta) fa concessions a Vox fins a nivells indecents. El partit de Santiago Abascal, donat al populisme i a l’espectacle, no deixa de ser una garantia d’audiència per a la cadena, que viu del conflicte i la crispació política. Dos elements que encaixen amb el perfil professional alarmista i groc de García Ferreras. El més menyspreable és que García Ferreras i Pastor facin gala de criteris periodístics per referir-se, en realitat, a interessos empresarials i d’audiència.
