M. Aurèlia Capmany estrena (1980)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsLes dificultats per a mantenir a Barcelona, un teatre, el Romea, i una companyia, el Teatre Estable, no són gaire difícils d’imaginar. Un exemple ha estat el retard en l’estrena de la versió teatral d’ Un lloc entre els morts. [...] Amb el text de Maria Aurèlia Capmany, adaptat per ella mateixa al teatre, i posat en marxa per Josep Montanyès i Josep Maria Segarra, Un lloc entre els morts, estrenada el passat 1 de juliol, compta amb una notable càrrega literària producte del seu origen -càrrega adequadament dosificada, però càrrega al cap i a la fi- a les seves formulacions escèniques. L’obra ens ofereix dos plans importants: anècdota personal, sentimental i biogràfica del protagonista i el retaule de la societat i els esdeveniments polítics de l’època que ràpidament es van situant en la condició de protagonistes. Jeroni està sempre en escena, però de vegades hi està a partir d’aquell lloc que ja ha anat a ocupar, el lloc entre els morts - Un lloc entre els morts -, i la seva figura assoleix en aquest aspecte una distanciació dialèctica, en la que col·laboren el magnífic treball d’escenografia i vestuari de Fabià Puigserver, una bona ambientació musical i una excel·lent interpretació d’Àngels Moll i Joan Miralles, interpretació que es mantén en una línia de gran correcció per part de tota la companyia; companyia que agrupa una trentena d’actors, fent així més gran el repte que s’ha proposat a ell mateix el Teatre Estable. La història de Jeroni Campdepedres, locutor de la seva pròpia història com dèiem, serveix per a explicar-nos a través de la seva vida iniciada una setmana abans de la reunió dels Estats Generals a Versalles, d’una vida malaltissa i malenconiosa, tota la història dels començaments del segle XIX a Catalunya. L’espectacle teatral pateix d’una excessiva lentitud al principi, lentitud en la que tanmateix s’inscriuen bellíssims fragments literaris, per assolir a la segona part una més gran cohesió i un ritme teatral més dinàmic. La reflexió entorn la lluita d’un poble per les seves llibertats, pel seu afermament com a nació, amb un sentiment de continuïtat esperançada en la lluita, seria potser la lectura que en major profunditat es podria fer de l’obra, obra que s’inscriu dintre un teatre molt literari però d’excel·lent qualitat dramàtica i de temàtica oportuna, malgrat que com espectacle teatral, tot i la seva professionalitat i dignitat, pateix, especialment a la seva primera part, d’excessiva morositat. En tot cas, es tracta d’un espectacle important i transcendent, pedra de toc de la companyia de l’Estable, que, per diversos i variats motius, cal anar a veure.