CRÍTICA TV

Autocrítica en directe al '.Cat'

Dijous a la nit el .Cat portava a debat el conflicte de Gràcia. A la taula hi havia vuit homes asseguts. I això va repercutir a les xarxes socials, on es rebutjava aquest criteri androcèntric.

Atiat per les xarxes, el regidor del districte de Gràcia, Eloi Badia, va decidir (amb encert) denunciar-ho en directe: “Crec que en aquesta taula hi falten dones. Crec que formen part d’aquest debat i que en aquesta taula hi falten punts de vista”. Xavi Coral va encaixar-ho amb discreció: “Això ens ho apuntem”. Més tard, per voler-ho arreglar, encara ho va espatllar més: “Deixi’m dir-li que a la taula hi havíem convidat l’alcaldessa, eh!” Joan Subirats, catedràtic de ciència política a la UAB, va replicar: “Segurament hi havia més dones que també haurien pogut venir”. Coral acceptava amb fair play els arguments dels tertulians. Però encara faltava rebre l’estocada final. “Acabarem el programa amb una dona, precisament. Almenys l’acabem sempre amb una dona...”, deia el presentador dirigint-se a la zona del plató on Natza Farré fa la seva secció habitual. “Moltes queixes, eh...”, li retreu la periodista amb sorna. Coral tornava a defensar-se en va: “El que passa és que quan planteges una taula i uns convidats no acabes trobant els qui...” La Natza no el va deixar acabar: “Sí, però el que passa és que al final la gent acaba veient aquestes taules plenes d’homes...” Coral va acabar-ho amb un lacònic: “Ja, ja... Ho entenc perfectament”.

D’aquesta situació el que primer es desprèn és la utilitat de denunciar el masclisme televisiu a les xarxes socials en directe. La pressió funciona. La prova és que els convidats no van protestar per aquesta situació tot just asseure’s a la taula i veure el camp de naps sinó un cop les queixes corrien pel Twitter.

La taula, als programes de tele, és un símbol d’autoritat. Els que s’hi asseuen per parlar adquireixen una potestat, una supremacia. En el .Cat les dues dones que van aparèixer ho van fer fora de la taula, com un element secundari. Això també destil·la un significat entre línies.

Eloi Badia va adduir que sense dones faltava un punt de vista. No es tracta de donar un punt de vista en tant que dones. Hi ha tants punts de vista com persones al marge del seu gènere. Es tracta de ser-hi. D’evidenciar que les dones són éssers partícips d’aquesta societat. I si el problema és que quan fan les tasques de producció no troben dones per convidar és evident que cal buscar-les millor i, sobretot, plantejar-se per què no hi ha dones a qui se’ls reconegui una autoritat professional a nivell mediàtic.

Més continguts de