Avui sentirem que Espanya té un problema
El primer pas per reconèixer que tens un problema és reconèixer que el tens. Si optes per ignorar-lo i el que fas és imaginar què passaria si el problema el tingués un altre és un exercici d'autoengany que distreu la realitat, però no la soluciona. Espebankia Aguirre, l'amiga dels nens, va elaborar una intel·ligent estratègia per convertir-se en l'abanderada del nacionalisme espanyol situat ideològicament a Atapuerca. Va consistir a dir allò que havien de suspendre el partit d'avui en cas de xiulada. El problema és que els seus guionistes no van mostrar-se hàbils en la segona part de l'ofensiva. Anaven bé, sí, i molt, per aconseguir l'objectiu que pretenien, però va trair-los el subconscient. L'argument aquest de "Què passaria si al campionat de Catalunya xiulessin Els Segadors ?" va delatar-los. En primer lloc perquè el condicional és demolidor: "Què passaria si...?" Bé, escolti, primer hauria de passar. Si la meva àvia tingués rodes seria una bicicleta, però la meva àvia no té rodes. ¿M'entén el que li vull dir, oi? Per tant, escolti, ¿de què m'està parlant? Molt bé, però suposem que passés. Quedaria clar que Catalunya té un problema social que ara mateix no té. La diferència (i no precisament petita) és que avui sí que passarà. L'àvia d'Espanya sí que té rodes i, per tant, és una bicicleta. I quedarà demostrat que Espanya té un problema que no vol afrontar.
Escolti, és que això ja ha passat a França. Partit de futbol França-Algèria a París. El públic francès d'origen algerià xiula La Marsellesa . Molts francesos tenen infartets a causa de l'impacte, però el fet els fa obrir els ulls a la realitat i adonar-se que tenen un greu problema social a les banlieue . I, ¿oi que ningú s'imagina que la resposta política fos dir: "Què passaria si xiulessin l'himne algerià al suburbi d'una gran ciutat?" Esclar, perquè allà no tenen una Espebankia que distregui la mainada.
