El BCE no canvia el guió de la crisi: més retallades i més ràpid
La reunió ordinària del BCE a Barcelona, més enllà de l'espectacular desplegament policial i les molèsties que ha provocat als ciutadans, es va saldar ahir amb un resultat decebedor. Mario Draghi no va oferir aquella "esperança" que va reclamar el president Mas el dia anterior. Al contrari, el president de l'organisme va insistir a reclamar més reformes (sobretot en l'àmbit bancari), és a dir, més retallades, això sí, combinant-ho amb d'altres mesures que afavoreixin el creixement, però sense dir quines.
Aquest és el nou mantra dels dirigents europeus, però encara ningú ha posat fil a l'agulla per aclarir què es pot fer per assolir una "agenda de creixement". Una possible via seria la relaxació dels objectius de dèficit, que molts analistes assenyalen com el principal culpable de la situació d'asfíxia actual, però de moment ni el BCE ni Angela Merkel en volen sentir a parlar. Llavors és lícit preguntar-se: de què parlen Merkel i altres dirigents quan pronuncien la paraula creixement?, amb quins diners pensen afavorir-lo?, a costa de què? En economia dos i dos rarament fan quatre, però s'estén la incòmoda sensació que els nostres dirigents no tenen clar quin és el rumb a seguir. És evident que ni Catalunya ni Espanya tenen marge per a una política expansiva perquè el seu accés al crèdit és restringit (inexistent en el cas català, tal com va recordar ahir amb un punt de crueltat Luis de Guindos), però la previsible victòria de François Hollande a França pot obrir la porta a una revisió del pacte fiscal europeu. Aquesta és l'esperança de Mariano Rajoy i també d'Artur Mas. Sigui com sigui, el ciutadà necessita saber que els sacrificis que s'estan portant a terme tenen un sentit i que hi ha un horitzó a mitjà termini per sortir de la crisi. I, en tot cas, si cal seguir amb les polítiques d'austeritat, el BCE s'hauria de replantejar quin sentit tenen les reunions fora de Frankfurt, que suposen una despesa extra i un desgast de la imatge de l'organisme.
