Bain, Barack i l'ocupació

La recuperació de la recessió als Estats Units ha estat tan lenta que no sembla una recuperació, sobretot pel que fa al front de l'ocupació. Així doncs, el més lògic seria que el president Obama hagués de fer front a un rival que plantegés una crítica seriosa de les polítiques de creació d'ocupació i que proposés una alternativa de pes.

En canvi, segurament haurà d'enfrontar-se a Mitt Romney.

Romney sosté que Obama ha estat un destructor de llocs de treball, i que ell, en canvi, és un home de negocis que n'ha creat molts. Per exemple, ha declarat al canal Fox News: "Aquest és el president que ha destruït més llocs de treball durant el seu mandat d'ençà de Hoover [1929-1933]. Ha destruït dos milions de llocs de treball durant la seva presidència". I sobre el temps que va ser a la companyia de capital d'inversió Bain Capital: "Estic molt satisfet de l'activitat que exercia abans; vam ajudar a crear uns 100.000 llocs de treball".

La veritat, però, és que les seves afirmacions sobre els registres d'Obama voregen la deshonestedat i que les afirmacions sobre els seus registres personals van molt més enllà.

Comencem pels registres d'Obama. És veritat que ara hi ha 1,9 milions menys de nord-americans amb feina que quan Obama va assumir al càrrec. Però el president va heretar una economia en caiguda lliure i no se'l pot considerar culpable de les pèrdues d'ocupació dels primers mesos d'exercici, abans que tinguessin efecte les seves polítiques. Quina part d'aquesta pèrdua d'ocupació va tenir lloc, posem per cas, durant la primera meitat del 2009?

La resposta és: més de la totalitat. L'economia va perdre 3,1 milions de llocs de treball entre el gener del 2009 i el juny del 2009 i d'aleshores ençà n'ha recuperat 1,2 milions. Amb això no n'hi ha prou, però no té res a veure amb el quadre de destrucció de llocs de treball que presenta Romney.

Per cert, en el creixement de l'ocupació proclamat per l'anterior administració mai no fan els comptes a partir de la presa de possessió, sinó a partir de l'agost del 2003, el moment de l'era Bush en què la xifra d'atur va arribar al punt màxim. Segons aquest patró, Obama podria dir que ha creat 2,5 milions de llocs de treball des del febrer del 2010.

De manera que les afirmacions de Romney sobre els registres en ocupació d'Obama no són falses literalment, però són molt equívoques. Ara bé, el més gros arriba quan el senyor Romney parla d'ell mateix. ¿D'on surt aquesta afirmació d'haver creat 100.000 llocs de treball?

Glenn Kessler, de The Washington Post , ha extret la resposta de la campanya de Romney. És la suma del creixement en llocs de treball de tres empreses que el senyor Romney va "ajudar a posar en marxa i a créixer": Staples, The Sports Authority i Domino's.

Kessler mateix planteja de seguida dues objeccions a aquest balanç. "Considera les dades d'ocupació actuals, no les del període en què Romney treballava a Bain" i "no inclou els llocs de treball perduts en altres empreses amb les quals Bain Capital va tenir relació". Per ella mateixa, qualsevol d'aquestes objeccions converteix en absurda l'afirmació de Romney.

Per parlar de la primera objecció agafem Staples, la gran cadena de venda de material d'oficina, que té més del doble d'establiments que el 1999, quan el senyor Romney va deixar Bain. ¿Pot adjudicar-se el mèrit de totes les coses bones que han passat a l'empresa durant els dotze últims anys? En concret, ¿pot adjudicar-se el mèrit del reeixit canvi d'orientació de l'empresa, que va passar de centrar-se en el preu a centrar-se en l'atenció al client, canvi que va tenir lloc molt després que ell deixés el món dels negocis?

Examinem ara el fet que Romney es mira només les empreses relacionades amb Bain que van incrementar la plantilla, sense comptar aquelles que van reduir plantilla o que van plegar. Ep, si comptem només els guanys i no les pèrdues, algú que es passi tot el dia jugant amb la màquina escurabutxaques en sortirà molt ben parat, això segur! En qualsevol cas, no té cap sentit mirar els canvis en la plantilla total d'una empresa i dir que això és una mesura de la creació d'ocupació a tot Estats Units.

Imaginem, per exemple, que la nostra cadena de material d'oficina guanya quota de mercat a costa dels competidors. La nostra empresa tindrà més empleats, i les competidores menys. Quin és l'efecte general sobre l'ocupació als Estats Units? Una cosa és clara: el nombre de llocs de treball creats serà molt més baix que el de treballadors guanyats per la nostra empresa. Encara més, imaginem que l'expansió es deu en part a l'absorció de la competència, i no a la superació. Ara els seus empleats són nostres. ¿Hem creat llocs de treball? El fet és que les proclames de Romney sobre la seva creació de llocs de treball serien absurdes fins i tot si digués la veritat sobre les xifres, cosa que no fa.

En aquest punt, alguns lectors potser es deuen preguntar si no és igualment equivocat dir que Romney ha destruït llocs de treball. Sí, ho és. La veritable queixa contra Romney i els seus companys no és pas que destruís llocs de treball, sinó que va destruir llocs de treball bons.

Després de la batzegada provocada pel fet que les empreses reestructurades per Brain fessin reducció de personal o, com va passar massa sovint, fessin fallida, l'ocupació total als EUA segurament va quedar si fa no fa com hauria quedat sense la seva intervenció. Però els llocs de treball desapareguts estaven més ben pagats i eren més beneficiosos que els llocs que van crear. Romney i els de la seva mena no han destruït llocs de treball, però s'han enriquit ajudant a destruir la classe mitjana americana.

I aquesta veritat, esclar, és la que es pretén amagar amb totes les ximpleries i desinformacions sobre la creació d'ocupació dels homes de negocis i la destrucció de llocs de treball dels demòcrates.