El Banc Sabadell i la patacada fantasma

BarcelonaEl no del Sabadell a la seva absorció per part del BBVA potser és un acte de dignitat davant unes condicions draconianes per al banc català i la seva gent, però la borsa no entén d’aquestes consideracions, així que l’anunci es va rebre amb el clàssic vertigen previ a la primera baixada de la muntanya russa: a veure quina serà la magnitud del descens. Però si algú s’esperava els 127 metres de caiguda de la Kingda Ka de New Jersey, devia quedar decebut. Amb un 13%, la cosa es va quedar en Tibidabo, com a molt. Haurien firmat un 30%, es comenta. “El banc català es desploma davant els dubtes sobre el seu futur”, escriu El Mundo a la portada. De debò? El dia abans de començar les converses formals, el 13 de novembre, l’acció es cotitzava a 33 cèntims. I al tancament d’aquest Black Friday bancari, després d’aixecar-se de la taula de negociació, estava en 34 cèntims.

Que els mercats preferien la fusió està fora de dubte. Que el Sabadell era la baula feble, també. Però les ganes de castigar qualsevol empresa catalana fan que es forci el titular fins a pintar una tenebra borsària que no es va produir. Per cert, segons la lògica de diari que aplaudeix la fuga d’empreses por el Procés, ¿no hauria d’escriure banc alacantí? ¿O és que les empreses que han traslladat la seu social deixen de ser catalanes fins just el precís instant que mereixen un titular negatiu?

Contradirecció

“Iglesias vol posar al CGPJ candidats afins a Bildu i ERC”, alerta la portada de l’Abc. Tothom sap que l’ordre natural de les coses és que el bipartidisme (49,24% dels vots a les últimes eleccions generals) es reparteixi la pràctica totalitat dels jutges. En tot cas, és una nova demostració de com el règim mediàtic espanyol assumeix amb perfecta normalitat la dependència de la judicatura del sistema partidista.