Banquer ric, banquer pobre (moralment parlant)

Considero que pagar a algú 69 milions d'euros com a indemnització-acomiadament-pensió (o com coi vulguin dir-ne) és porno dur. Ara bé, si Francisco González, personatge que té com a únic mèrit per ser on és l'amistat amb Aznar, i els senyors BBVA (que és una empresa privada) van considerar que aquest era el preu per fer fora José Ignacio Goirigolzarri de la cúpula del banc, doncs ells (i elles) i els seus accionistes (i les seves accionistes) sabran què fan amb els seus diners. Però són precisament aquests 69 milions d'euros els que donen més valor al gest de Goirigolzarri. Un senyor tan fastigosament hipermilionari que fins i tot els seus rerererererererebesnésts tenen la vida solucionada, va i accepta deixar de tocar-se els nassos a casona per intentar salvar Bankia. Va, posi's al seu lloc. Amb 63 anys, podent anar cada dia al caixer a mirar el compte i veure que hi té 70 milions d'euros, ¿vostè acceptaria fer-se càrrec d'un mort que, a més, fa molt mala cara i pudor de podrit? Sí, ja sé que per fer-ho cobrarà 600.000 euros a l'any i que no perd la pensió, però ¿vostè creu que aquest home tenia necessitat de complicar-se la vida? Si fracassa, quin final de biografia, no? Sí, potser ho ha acceptat per venjar-se de González, però ¿i si el que vol és intentar salvar l'entitat i els estalvis dels seus impositors? ¿I si del que es tracta és del bé comú per sobre de l'individual?

I l'altra cara de la moneda és Rato, nefast gestor que ha enfonsat Bankia en la misèria i que ha arruïnat milers de petits accionistes. Quan a principis d'any van plantejar que La Caixa salvés l'entitat, aquest individu va avortar l'operació perquè no li van acceptar la presidència rotatòria de l'entitat resultant. L'interès individual per sobre del comú. Sí, ja sé que els banquers són dolents per naturalesa, però una cosa són els banquers i l'altra els polítics que juguen a ser-ho. I Goirigolzarri no és Rato.