"Barbaritat" i "poca talla política" En la reacció del PP
Surten a escena dues figures del PP. La seva reacció sembla més inspirada en tertúlies que no pas en l'estratègia d'un govern que és a les portes d'una crisi constitucional. El PP i el govern espanyol, a través de María Dolores de Cospedal i Soraya Sáenz de Santamaría, van reaccionar al discurs d'Artur Mas. Conclusió: el president de la Generalitat es pot estalviar el bitllet de tren per a la reunió del dia 20. Cospedal ha qualificat de "barbaritat" plantejar el pacte fiscal i ha tornat a parlar de xantatge. Més tard, Sáenz de Santamaría, vicepresidenta del govern, agafa la pistola com si fos un duel i diu que l'Estat contestarà amb la Constitució i la força de la llei.
Indefectiblement es compleixen els pronòstics: l'Estat no escolta, però actua. Abans del 20 de setembre el govern del PP fixa posició a través de segones figures i Mariano Rajoy amaga el cap sota l'ala, davant d'un problema que afecta 7.500.000 habitants de l'Estat que governa.
El capítol del pacte fiscal pot ser llarg o curt, però té el final escrit. El govern Rajoy possiblement utilitzarà aquesta negociació com a moneda de canvi per obrir o tancar la caixa de la liquiditat que necessita Mas per pagar les nòmines. Aleshores comprovarem qui és que fa el xantatge.
Cospedal acusa Artur Mas de de tenir "poca talla política". Curiosament, aquesta sentència la fa algú que és capaç de qualificar de barbaritat una proposta de pacte fiscal que ha estat aprovada per una majoria absoluta d'un Parlament democràtic. La barbaritat és que una democràcia articulada a través de llistes tancades doni poder i capacitat d'interlocució a persones sense capacitat d'avaluar els processos polítics que sorgeixen d'una cambra legislativa.
Les actuacions ahir de Sáenz de Santamaría i Cospedal reforcen l'argument de Mas: Catalunya necessita un estat propi, entre altres coses perquè així evitarem sentir que formem part d'unes institucions amb representants d'aquesta categoria.
