Després de la incompetent gestió del cessament de Valverde, humiliant per a l’entrenador (sobretot tenint en compte la categoria personal mostrada durant aquests dos anys), i del fitxatge de Setién com a penúltim recurs (només cal sentir el tècnic càntabre explicant que ni en els seus millors somnis s’ho hauria pogut imaginar), ha vingut una explicació que ha aconseguit empitjorar-ho tot, i això que era difícil. El president del Barça ha dit: “Sap greu que els últims dies hagi sortit un nom que no hauria hagut de sortir, perquè eren converses privades”. Qualsevol persona que hagués seguit l’insòlit sainet del cap de setmana podia veure de tres hores lluny que la negociació amb Xavi estava sent transmesa en directe per la banda més necessitada de tancar l’acord. I aquesta no era Xavi, precisament.