Barcelona, ciutat turística: el perill de morir d’èxit
El pla de xoc de l’Ajuntament de Barcelona contra els pisos turístics il·legals ha començat a donar fruits. Aquesta setmana, just un mes després que entrés en funcionament, 256 habitatges rebran una notificació del consistori perquè cessin l’activitat i seran sancionats amb 30.000 euros. Paral·lelament també s’estan investigant 406 apartaments més arran de les denúncies dels ciutadans. L’augment de pisos detectats es deu a la incorporació de 20 “visualitzadors”, que han identificat in situ 234 pisos no regulats, deu cops més que els detectats per la via de la inspecció.
Sovint els veïns es queixen de les molèsties que causen els pisos turístics, tant si tenen llicència com si no en tenen. El debat, doncs, és més profund. Regular i acotar el turisme és necessari, i més en una ciutat com Barcelona, on és una activitat clau. La taxa d’atur a la ciutat, segons les dades de l’Ajuntament, és del 13,3%, dos punts i mig per sota de la de Catalunya (15,9%) o gairebé set punts per sota de la d’Espanya (20%), segons l’EPA. Els mesos d’estiu, coincidint amb la temporada alta del turisme, el nombre de contractes laborals registrats augmenta a la ciutat.
Però Barcelona no té grans museus com el Louvre, el Prado o el MoMA. Tampoc té grans avingudes, ni grans monuments com altres urbs. L’èxit de Barcelona és que es tracta d’una ciutat universitària que acull milers d’estudiants Erasmus i d’altres llocs del món; és una ciutat de grans congressos, com el MWC; és un pol d’atracció d’investigadors i d’innovació, no en va importants multinacionals han decidit instal·lar-hi els seus centres de recerca en economia digital; té una oferta gastronòmica excel·lent i una proposta cultural diversificada i que encara ho podria ser més... L’atractiu de Barcelona, doncs, és tot plegat, un determinat clima, una atmosfera que té un equilibri molt delicat i que un excés de turisme il·limitat podria trencar fàcilment, com ja comença a passar en algunes zones.
Barcelona ha d’evitar el model de Venècia, una ciutat de 50.000 habitants que rep 20 milions de turistes a l’any. Allà han començat a actuar massa tard. A nivell català, molts indrets de la costa han patit els mateixos excessos. A Barcelona cal actuar ja amb contundència. Això, o morir d’èxit.
