Publicitat
Publicitat

Per Barcelona, des de l’esquerra

El 55% dels membres de Barcelona en Comú han decidit posar fi al govern d’esquerres de la ciutat. Malgrat l’ambigüitat dels seus dirigents, un 45% han reclamat la continuïtat d’un pacte de progrés que els socialistes hem defensat. Des de les eleccions del 2015 he defensat la necessitat de donar resposta al mandat de canvi que els ciutadans ens van donar. He defensat la necessitat de posar Barcelona per davant de tot i protegir-la de la dinàmica de blocs a què ens condemna el procés d’independència. Ho he defensat des del govern i des de l’oposició. Ho he defensat amb humilitat i mà estesa. Ho he defensat amb la convicció de qui creu que els ciutadans mereixen un govern que posi Barcelona al centre de les seves prioritats.

Des que els dirigents de Barcelona en Comú van decidir sotmetre la continuïtat de l’acord d’esquerres a la decisió dels seus inscrits, he donat la cara per la continuïtat d’aquest acord. No me n’he amagat. El govern d’esquerres ha fet una tasca de la qual em sento orgullós. Una tasca en favor de la ciutat, dels barcelonins i barcelonines i especialment dels treballadors i treballadores. Un govern que ha tingut com a prioritat donar resposta a l’emergència social, però també crear ocupació de qualitat, donar suport a la cultura o protegir els drets socials i l’habitatge.

Vull dirigir-me a tants ciutadans progressistes que segueixen creient que cal un projecte a Barcelona que prioritzi la ciutat i la seva governabilitat, les polítiques socials i que no sucumbeixi a la retòrica de l’enfrontament. Així ho han defensat també una part important de les bases de BComú, a qui vull agrair el seu suport i amb qui estic convençut que seguirem trobant-nos en el futur per fer la Barcelona que somiem.

Els socialistes hem estat lleials a la paraula donada als barcelonins. Ho hem estat més enllà de càlculs electoralistes. Ho hem fet per convicció, seguint la tradició progressista que ha construït la Barcelona que avui coneixem. Ho hem fet sense apriorismes, convençuts que les majories de canvi es construeixen des de la diversitat i no des del dogmatisme.

En els propers anys Barcelona té grans reptes al davant. Els preus de l’habitatge segueixen pujant, molts veïns se senten expulsats dels seus barris, la precarietat laboral segueix sent present en l’ocupació i hem d’afrontar el repte del medi ambient de forma urgent. També tenim projectes de ciutat com l’Agència Europea de Medicaments o la continuïtat del Mobile World Congress. Per aconseguir-ho no n’hi haurà prou amb política cosmètica. Calen reformes profundes i valentes. Calen, per damunt de tot, resultats que els ciutadans esperen. Els reptes que tenim són massa importants per quedar estancats entre la indignació i la impotència. Barcelona necessita un govern fort per dur-ho a terme. Tal com vaig dir abans d’entrar al govern: Barcelona pot fer més. Barcelona ha de fer més.

He alertat darrerament que el govern d’esquerres només ha molestat als qui l’han vist com una pedra en el camí enmig de la dinàmica de blancs i negres. Ha molestat a aquells que l’han percebut com un perill per a l’hegemonia del processisme.

El govern de Barcelona ha significat la possibilitat de fer política més enllà de la confrontació entre independentistes i no independentistes. El govern d’esquerres ha estat fins avui la constatació que era possible posar l’eix social al centre de l’acció política. No és una bona notícia renunciar a aquest camí.

No em resigno. Segueixo creient en aquests principis. Segueixo creient en aquest projecte, sense ambigüitats i de forma desacomplexada. A partir d’avui els socialistes passem a l’oposició per continuar defensant, amb coherència i responsabilitat, la Barcelona que el PSC ha contribuït a construir els darrers trenta anys d’etapa democràtica. Per Barcelona, des de l’esquerra.

Riure, malgrat tot

Etiquetes

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT