Barcelona no es pot permetre un nou fracàs a les Glòries
La plaça de les Glòries, que fa un segle i mig Ildefons Cerdà va concebre com el centre de la nova Barcelona, no ha estat mai realment ni una plaça ni encara menys cap centre. L'invent, ara fa dues dècades, de l'anell viari elevat, amb un jardí enmig i un pàrquing a sota, passarà a la història com un fracàs caríssim. Molts barcelonins hi han passat en cotxe; poquíssims hi han passejat. Els turistes ni s'hi acosten. Al costat del cost econòmic, ha tingut, doncs, un cost cívic i urbanístic enorme: no només ha impedit consolidar un barri, sinó que ha impedit l'èxit d'una àrea que havia de tenir una nova centralitat cultural. L'entorn del Teatre Nacional i L'Auditori, dos equipaments de bandera per a la ciutat i el país, segueix deixant molt a desitjar. Són encara avui dos vaixells insígnies enmig d'un no-res urbanístic.
La necessitat de repensar les Glòries és, per tant, indiscutible. L'anterior equip municipal ja ho va plantejar. I el de l'alcalde Xavier Trias ho ha situat entre les seves primeres actuacions transcendents. El pla que es va presentar ahir reprèn el que ja existia però amb retocs en dos sentits: potenciar el jardí evitant el turó i reduir el cost de l'operació amb només un túnel per a la Gran Via.
El més important a l'hora de tirar endavant el projecte és assegurar-ne la viabilitat i evitar que es converteixi en una història interminable. Barcelona no es pot permetre un nou fracàs amb les Glòries, tant per respecte als veïns com pensant en el bon nom de la ciutat. El crèdit internacional de bons dissenys urbans, que ha estat una marca distintiva de la ciutat, ja fa temps que s'ha esgotat. Els rèdits del 92 s'han esfumat precisament amb fiascos com les Glòries. Si Barcelona vol tornar a comptar internacionalment, sobretot ha d'actuar amb seriositat. La idea de plaça-jardí és interessant, però sobretot ha de ser efectiva. El procés per tirar-la endavant no serà senzill i s'ha de fer amb participació ciutadana, amb concursos seriosos i evitant la seva execució vagi en detriment de la mobilitat.
